Entesa per Mallorca i Esquerra Unida

Miquel López Crespí

Vagi per endavant que aquest article no s’ha escrit, ni molt manco!, per a defensar Entesa per Mallorca ni Mateu Crespí. A més, i per aclarir la qüestió, cal explicar al lector d’aquesta secció que mai no he tengut cap relació personal o política amb els membres d’aquest nou grup nacionalista que, malgrat aquesta manca de contacte personal, em mereix, això també cal dir-ho, tot el meu respecte mentre sigui un instrument útil per a la consolidació de la nostra cultura i els drets nacionals i socials del nostre poble. Les meves relacions, primer de militant, després com a escriptor independent que sempre ha donat suport al nacionalisme d’esquerra de les Illes sempre han estat amb persones com Mateu Morro, amb el qual i en temps de la dictadura franquista vaig militar a l'Organització d’Esquerra Comunista (OEC), Sebastià Serra, Jaume Moncadas i tots els "històrics" que han mantengut la flama del nacionalisme en aquests trenta anys d’existència del PSM.

Amb Mateu Crespí només he tengut un contacte esporàdic aquests darrers mesos en relació a la crisi del PSM i a nivell de simple informació periodística.

He fet aquesta petita introducció per evitar mals estesos. En aquesta terra la gent és molt susceptible i en escriure articles d’opinió sempre hi ha algú, que imagina ser més viu que els altres, que hi veu intencions ocultes en tot allò que surt publicat damunt els papers.

Voldria dir que, en referència a la crisi del PSM i a la posterior divisió del partit en dos grups divergents, PSM i Entesa per Mallorca, el que més m’ha molestat de part de gent propera a Esquerra Unida és la qualificació de "dretans propers a UM" dirigida als membres de les agrupacions que han decidit formalitzar Entesa per Mallorca com a organització política. Els insults, el munt de disbarats que s’ha dit en referència als que han marxat del PSM no té nom. Gent que mai no ha tengut cap relació amb el nacionalisme progressista, molts pijoprogres que han estat anys i més anys blasmant contra el PSM i el nacionalisme d’esquerra, ara, atribuint-se no sé sap quina mena d’"essències esquerranes" demonitzen les persones que no estan d’acord amb la coalició amb Esquerra Unida dient que tots aquells que no estan d’acord amb ells "són uns venuts a UM i que només cerquen endolls, cadiretes i bons sous al costat de Maria Antònia Munar".

Aquesta gent era la mateixa que en temps de la transició atacava el PSM per "radical i extremista" per no haver acceptat la constitució monàrquica i centralista i haver demanat l’abstenció en el referèndum constitucional. Són els mateixos que durant aquests darrers trenta anys han estat sempre al servei d’interessos forans fent tot el possible per demonitzar un partit, el PSM, atacat sempre per l’espanyolisme pseudoesquerrà de "grup petit burgès i culturalista sense relació amb la classe obrera". I gent que s’atrevia a dir aquestes ximpleries, al cap de quaranta anys de viure a Mallorca no havia volgut aprendre a parlar amb la nostra llengua! Com si fossin "esquerrans" aquells que havien abandonat tota lluita republicana, socialista o nacionalista per a fruir dels bons sous i privilegis que atorga la gestió dels interessos del règim!

Caldria recordar a tots aquells que ataquen els membres d’Entesa per Mallorca dient que és una organització dretana que, en la història recent de Mallorca, no es recorda ningú tan oportunista ni tan mancada de principis com tots aquells que, per a poder viure d’esquena dreta durant aquestes tres darreres dècades, s’han posat sempre al servei dels interessos de les classes dominants. Tota aquesta munió d'exdirigents carrillistes que, primer acceptaren totes les condicions del franquisme reciclat en temps de la transició per a demonitzar; posteriorment, tots els partits i persones que no eren de la seva corda.

Cal recordar igualment a tots aquests tèrbols personatges que en trenta anys no han fet res en defensa dels interessos de les classes populars mallorquines i les idees de república i socialisme que a vegades, i de fora oportunista, diuen defensar que, han estat precisament molts d’aquests "dretans", molts d’aquests "petits burgesos", mòlts d’aquests "egoistes nacionalistes", els que han portat a coll les lluites principals de les Illes en defensa de la cultura catalana i dels nostres minvats recursos naturals; els primers igualment en servar la memòria històrica de la nostra terra en moments en que ells, el PCE i seguidors, havien pactat amb la dreta el silenciament de tota la història de repressió contra el poble.

Aquests "dretans" que han marxat de la futura coalició electoral PSM-EU són la gent que, juntament amb els que han quedat al PSM, aconseguiren ser la segona força municipalista de Mallorca, molt per damunt del PSOE. Els vots que recollien aquests "dretans" demonitzats d’aquesta manera simplista i sense sentit són els vots que han servit durant dècades al PSM per a portar una contradictòria, però eficaç política nacionalista i progressista a totes les institucions on hi havia membres d’aquest partit de "petits burgesos". Són els vots d’aquests "dretans venuts a UM" els que possibilitaren la concreció del Pacte de Progrés l’any 1993 i la consolidació de l'única gestió progressista i avançada que ha hagut en la història de la nostra terra.