30 d’agost, 2006

NO EMBULLEU A LA GENT

Una de les teories que darrerament circulen més en el redol polític d’esquerres és que la prioritat principal és fotre el PP fora de les institucions, del govern i dels ajuntaments. Estic d’acord, el PP és el que més mal fa al nostre país. Però malgrat aquest mal son, no totes les fórmules són vàlides a l’hora d’aconseguir aquest objectiu. No! No val tot. Algunes d’elles el que faran serà afavorir encara més al PP, entrar dins el seu joc, augmentar la seva implantació i consolidar la seva presència.

On és on el PP no pinta absolutament res: a Catalunya. A Euskadi pinta una mica més però no aconsegueix governar; a Galícia els companys del BNG han estat determinants a l’hora de deixar-los sense govern i a Canàries ja no es recorden del que és guanyar unes eleccions. Als altres llocs de les espanyes el PP o governa o es tuteja amb el PSOE. Per tant, mirant el mapa veim clarament que allà on els partits nacionalistes són forts i potents, el PP fa aigua pels quatre costats. Aquesta és l’única formula vàlida per desbancar el peperos illencs, fer un partit nacionalista fort, on no es prioritzi el ser més d’esquerres que nacionalista, on no es difumini el sobiranisme amb el federalisme, on hi tenguin cabuda totes les tendències nacionalistes, des de les moderades fins a les independentistes, on puguin conviure els socialdemòcrates i l’esquerra més alternativa. I molts pensareu que aquesta és la fórmula que EU-EV i PSM ens ofereixen amb el famós "Bloc". Doncs no, penso que hi ha una gran diferència.

Mentre EU no abandoni definitivament la idea d’un federalisme que ha fracassat en tots els seus intents per introduir-se, mentre no abandoni la idea d’Espanya i se’n adoni que ara està relegat a fer el paper de comparsa al PSOE i engrandir el percentatge de vots en pro de l'anomenat "vot útil" el fer camí amb ells és entrar dins aquesta dinàmica. Una dinàmica perversa que arrastrarà cap al no res tot el que se li acosti. A la gent no se la pot embullar encara més. La dreta va tota junta, l’esquerra encara no però el mapa es va simplificant elecció rere elecció i els nacionalistes a Mallorca estam dispersats, però malgrat totes les dificultats alguns intentam sobreviure i aixecar el cap.

Penso que la fórmula Entesa per Mallorca és encertada i amb un futur engrescador. Animo als companys d’Entesa en la seva tasca de fer un partit nacionalista potent que pugui plantar cara al bipartidisme i a la dreta depredadora del PP amb garanties i sobretot amb ganes i il·lusió. Ja és ben hora de clarificar postures i donar solucions a tant de desgavell.
Joan David Martínez Ferrer

2 Comments:

  • Excel·lent l'anàlisi!
    Enhorabona pel Blog!

    By Anonymous Anònim, at 31 d’agost, 2006  

  • me pareix molt bé aquesta iniciativa. necessitam llocs de debat com aquest. endavant i sort.

    By Anonymous Anònim, at 01 de setembre, 2006  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home