ORFENESA

Queden pocs mesos per a les eleccions autonòmiques i municipals de maig de 2007. Els dos grans partits estatals, PP i PSOE, les afronten, almanco aparentment, des d’una certa fortalesa i amb una estratègia i un plantejament ben definits. Tot indica que la tendència balear és a aprofundir en un bipartidisme imperfecte. El vot en clau espanyola s’accentua, d’aquí l’interès sobre com acabarà això de l’efecte Zapatero.

El bipartidisme és imperfecte per dues raons. Primera raó, perquè està desequilibrat, la potència del PP a les nostres illes és força superior a la dels socialistes. Segona raó, perquè hi ha elements que distorsionen, hi ha partits i espais ideològics que romanen tot i la tendència bipartidista. És el cas del nacionalisme, que a les darreres conteses electorals ha aglutinat al voltant del 20% de l’electorat.

El cas però és que des de les darreres eleccions de 2003 el nacionalisme viu un procés de desorientació i de desil·lusió. UM ha fet un pacte a sang i foc amb el PP al llarg d’aquesta legislatura, i aquest pacte ha debilitat la seva credibilitat com a projecte nacionalista; són molts els electors que se senten incòmodes en relació a un partit que perceben que no ha sabut o no ha pogut, o una mica de les dues coses, plantar cara a les polítiques desnacionalitzadores de la dreta espanyolista. El PSM ha viscut a la convulsió contínua, una convulsió que l’ha duit, per una banda, a l’escissió, per una altra banda, a un bloc amb Esquerra Unida i Els Verds que no se sap com s’acabarà concretant i quins interessos acabarà prioritzant.

Aquest panorama acaba provocant que hi hagi persones que es trobin desubicades, acaba provocant que hi hagi votants que se sentin una mica orfes, que no vegin clara una opció atractiva i engrescadora. Són nacionalistes i volen votar una opció nacionalista però cap de les dues opcions que tenen damunt la taula els ofereix garanties, no s’hi senten identificats, no s’hi veuen reflectits i representats, no hi ha connexió.

Aquesta bossa és molt difícil quantificació. Uns parlaran de minories, uns altres de potencialitats, els de més enllà de realitats més o manco intangibles. El cert és que algú hauria de tenir prou intel·ligència per omplir el buit en que s’han instal·lat els homes i dones que formen aquests bossa. Hi ha un espai polític no ocupat per cap partit, el normal és que algú ho acabi ocupant, hi ha massa gent que ha fet feina i esforços per pensar que l’alternativa de la desaparició de l’espai és factible en un termini més o manco breu.

Qualsevol estratègia del nacionalisme balear hauria de passar per omplir el buit. Aquesta hauria de ser una prioritat de qualsevol dels partits que teòricament es mouen dins aquest espai. Hi ha una energia retinguda que si no es posa en marxa serà una pèrdua per tot el nacionalisme i per al país. Veurem si hi ha resposta.

JOSEP MELIÀ QUES, ADVOCAT