L’avanç nacional

L’altre dia vaig llegir dues frases que crec que expliquen d’una forma clara i contundent la necessitat d’estructurar una força nacionalista sobirana que actui únicament en clau nacional. La primera frase era d’un excandidat a batle a un poble de Mallorca, i deia, "quina és la diferència entre superar al PP a Mallorca i a Murcia?, el PSOE no és la diferència, ho és el nacionalisme i el pais". Aquesta frase defineix i expressa allò que tantes i tantes vegades s’ha dit, quan a Mallorca o a les Illes Balears, el mapa electoral sigui igual que a Murcia o a Extremadura, el nostre país haurà perdut tota esperança d’avançar socialment, cultural i nacional. El dia que el mapa electoral al nostre país estigui composat per la dreta i l’esquerra estatals, i una esquerra marginal i satèlit del PSOE, quedarà del tot difuminada la nostra vertadera riquessa com a poble: una realitat social i cultural diferent.
I l’altra frase era d’un destacat polític català, i deia "el problema de l’Espanya plural és que presisament la prediquen aquells que no se la creuen. I és que el concepte de l’Espanya plural només compareix a la boca d’aquells que saben ben cert que mai la duran endavant, d’aquells que només la utilitzen de forma electoralista i amb interesos politics, i mai pel bé de les persones.
Davant realitats com aquestes, el plantejament de quin és el camí més encertat per reconduir la deficient situació del nostre país, la resposta no és fàcil. El que és ben cert és que per tots aquells que creiem en l’avanç social i nacional del nostre poble, l’horitzó de la nostra causa mai pot ser perdut de vista per emergències del moment, del contrari no farem més que debilitar les forces socials i polítiques que aposten de forma clara perquè Mallorca i les Illes Balears siguin un país nacionalment normalitzat, i en definitiva, un lloc millor per viure.
Francesc Garcies Llompart
1 Comments:
Tornar a la secció Enviar article Imprimir Versió en PDF
Anterior Següent
Engrunes
Joan Oliver
Savi Fornesa
Vivim en una societat estranya que té un gust malaltís per les teories absurdes i les explicacions que, per inversemblants que siguin, quadren amb allò que volem pensar. Així per exemple, decidim que qui no parla bé de la immigració és un racista, xenòfob i fatxa. I a continuació ens inventem teories i estudis surrealistes per dir que, si no fos per la immigració, la nostra economia se n'aniria a l'aigua. I no ens aturem ni un minut a pensar que això no té cap lògica. I quan dius que no és cert que necessitem immigrants i que no és cert que la nostra economia creixi gràcies als immigrants, et miren com si fossis un extraterrestre. I sort n'hi ha que davant de tant soca que escriu llibres apareix un savi de debò com el president de La Caixa, Ricard Fornesa, que amb lògica clara i senzilla explica que cal anar molt alerta abans d'assegurar que l'entrada d'immigrants al mercat laboral té efectes positius i recorda que, quan es diuen aquestes coses, "es comptabilitza la seva aportació a la Seguretat Social, sense tenir en compte que les despeses màximes es produeixen a l'ensenyament, la sanitat i la seguretat, que es paguen amb impostos".
Dieta immigrant
S'han reunit a Barcelona un altre grup d'aquests savis que de tant llegir informes no saben res. Aquests figura que parlen d'alimentació i han aprofitat la trobada per advertir que els immigrants i les seves famílies pateixen més problemes d'obesitat que la població autòctona i han gosat recomanar-los que no abandonin la dieta que seguien als països d'origen. La recepta és infal·lible: passi gana i no s'engreixarà.
Salut mental immigrant
L'Agència de Salut Pública de Barcelona assegura que "els immigrants tindran més trastorns mentals quan envelleixin que la població autòctona" i proclama que cal formar els nostres professionals de la salut "en aspectes antropològics, socials, socioculturals...". Magnífic, però, si no és massa demanar, que els facin també uns quants cursets dels aspectes antropològics i socioculturals catalans i que, quan anem al metge de la sanitat pública, ens atengui en la nostra llengua. I si això és massa difícil d'aconseguir, ens hauran d'acabar posant mediadors culturals i lingüístics com fan amb els immigrants
By
Anònim, at 01 d’octubre, 2006
Publica un comentari a l'entrada
<< Home