FINS DEMÀ Un estatut contra

Matas tornava a Madrid i havia de complaure els seus, és a dir, l'ala dreta del seu partit, aquella que viu al llindar mateix de la lletra de la democràcia. Els seus són turbulents i no s'imposen límits, s'estimen més trencar plats abans que el conjunt de ciutadans puguin menjar un poc de sopa servida pels adversaris. Així és com llasten la vida política espanyola, així és com enverinen la convivència. Matas, en una entrevista al Canal 33, s'havia presentat com a president del govern balear per damunt de tot, i havia proclamat la primacia del seu compromís amb els ciutadans abans que amb el seu partit. Qui vulgués recollir en llibre les contradiccions de Matas entre declaracions i declaracions, i entre declaracions i fets, necessitaria el suport informàtic més sofisticat, un bon equip de documentalistes, un gabinet de redactors impertorbables.

No sembla que Matas, en els fets del Congrés dels Diputats, sentís per damunt de tot el seu compromís amb la comunitat. El seu discurs estava més al servei dels objectius d'agitació política i social del seu partit que no en l'esperit de concòrdia que és menester per emprendre una reforma estatutària. Presentar el projecte de reforma estatutària com la reacció de supervivència a la reforma catalana és contaminar el projecte i devaluar la capacitat política de la comunitat. Qui va dir que no admetria un estatut per davall del que s'aprovàs per a Catalunya -una de les contradiccions més lamentablement clamoroses del president Matas-, se'n va dur a Madrid un projecte de reforma que no podia incomodar uns camarades que han emprat la reforma catalana com a eina per crear confusió, per ventar l'anticatalanisme i per anunciar l'apocalíptica fragmentació d'Espanya, tot plegat en una crida general dels vells dimonis contra el govern socialista. I aquí tenim ara Matas, que, en un intent patètic de conciliar els seus múltiples discursos, presenta el futur estatut de les nostres illes com una reacció a un altre estatut, que, si bé s'escau, de passada podria mirar de satisfer algunes aspiracions de la comunitat. No se m'acut com, en aquesta situació, es pot ser més vexatori amb la ciutadania de les illes.

Matas ha aprofitat l'ocasió per fer anticatalanisme en lloc de fer país, és a dir, s'ha adscrit als corrents més reaccionaris de l'extrema dreta espanyola, almenys n'adopta les estratègies més grolleres. I és així com poden parlar els polítics amb un baixíssim grau d'autoexigència en termes de pensament polític. No ha d'estranyar ningú que alguns dels nostres governants més conspicus, i no només del PP, no tenguin cap interès a fer un país vertebrat i compromès amb el progrés, perquè, enmig de tot, pressenten que un país així no els elegiria mai.

Guillem Frontera.