De Catalunya a Balears

Els resultats de les eleccions catalanes projecten algunes lectures cap a tots els partits de Balears, al marge del govern que se pugui formar al Principat.

Per al PP han suposat una bona notícia. Perquè l'efecte ZP no ha existit a Catalunya i si allà no se l'ha vist molt improbable és que se'l vegi a Balears l'any que ve. Sobretot a Eivissa, on les esperances conservadors passen per una participació habitual, 55%-57%. El PP confia perdre només un escó en aquesta illa -quedaria empatat amb l'esquerra- i fer-se amb el de Formentera. Cosa, això darrer, que tendria assegurada si al final hi ha dues candidatures progressistes. A Menorca l'esperança és no perdre cap escó, perquè a guanyar ja ni hi somia. A Mallorca l'absència de l'efecte ZP li donaria fàcilment un diputat més, perquè essent la força més votada i sumat això a la pèrdua de més de dos escons per part dels petits (la coalició PSM-EU-Verds i UM), la simple aplicació de la Llei d'Hondt li faria sumà el desetè diputat. De fet, podrien tenir, els conservadors, una enquesta que aniria en aquesta línia: que l'opció de mantenir la majoria absoluta a Balears passa per l'increment d'un escó a Mallorca que eixugaria la pèrdua d'un a Eivissa. Sense una espectacular participació i per tant mantenint-se l'abstenció tradicional del vot del PSOE a les autonòmiques perquè l'efecte ZP no se produís, l'objectiu seria a l'abast. D'aquí que la inexistència de l'efecte a Catalunya hagi estat rebut amb esperança pels conservadors.

Pel PSOE el resultat català, per la mateixa raó però a la inversa, ha estat una mala notícia. Les teories segons les quals a Eivissa se passaria del 55%-57% de votants habituals a una espectacular participació, semblant a la de les generals, que suposaria la derrota segura del PP ja no se poden mantenir. A Menorca ho segueixen tenint bé, els socialistes, perquè és l'únic lloc on duen fent feina tots i cada un dels dies d'ençà les darreres eleccions. A la resta han estat de vacances esperant l'efecte que ara veuen probable que mai no se concreti. Aquesta és la principal lliçó catalana per al PSOE balear: que els miracles no existeixen i que la feina mal feta no té futur, la feina ben feta no té fronteres (com deia un antic eslògan de la Generalitat) i caldria afegir-hi que sense fer-ne gens, de feina, ni tan sols se té present. O sigui que cal que espavilin tots solets perquè si confien en l'efecte ZP van arreglats. Però així i tot no és d'esperar que -com a Catalunya- el PSOE baixi. Ni tan sols se mantengui. Els resultats de 1999, inferior a 1995, i 2003 són massa poca cosa per a un partit que ara governa a Madrid. Sense efecte ZP, però pujarà. En vots per tot. I en escons... doncs ja se veurà però un per Eivissa i un o dos per Mallorca no seria un mal resultat. El que després de Catalunya resulta més difícil de creure és el somni -expressat per alguns dirigents- de passar dels 19 d'ara a 25 o 26 per mor de l'efecte ZP.

Per al bloc dels petits (PSM, UM i EU-Verds) Catalunya els anima, en part. Sobretot a EU per a la qual l'èxit d'Iniciativa per Catalunya (IC) és una empenta moral considerable. No debades és IC qui dirigeix o almanco aconsella l'estratègia d'EU de fondre's en un de nou tot amb PSM i Verds, copiant el seu model català (per res el gallec). L'avanç d'IC reforça la idea d'EU. El que passa és que el seu soci, el PSM, ha demostrat amb les eleccions catalanes que encara no té gens clar res: donava suport a CiU, la qual considera que la coalició a Mallorca és «un suïcidi», alhora que obviava IC. Tot i les esperances catalanes, via IC, la coalició té dificultats -exPSM, ERC i desencís pessemero- autòctones greus: sap que si juntament amb UM perden dos diputats, el PP ho té fet. Per a UM els resultats catalans no signifiquen res perquè, al cap i a la fi, l'únic que vol és la foto de Maria Antònia Munar amb Artur Mas, que ja l'ha aconseguida, i incidir amb l'aliança amb CiU per molestar una mica més al PSM.

A l'àmbit extraparlamentari, per a ERC ha d'haver estat un resultat ambivalent: bo perquè segueix forta a Catalunya, però alhora amb ombres perquè és manco forta que fa tres anys la qual cosa implica incerteses aquí. Finalment, l'èxit de Ciutadans és una injecció d'ànim per aquells que aspiren que qualli a Balears quelcom semblant, però no passa de ser un somni impossible.

Miquel Payeras. Periodista.