EL VENTALL NACIONAL

L’altre dia na Munar va fer unes declaracions als mitjans on ens deia amb rotunda seguretat que avui i així com estan les coses dins el redol polític illenc UM és l’únic partit nacionalista de Mallorca. Uns dies més tard, fent "zaping" vaig trobar en Sampol parlant per M7 i, casualment, també ens va dir dos cèntims del mateix però del PSM. Va afirmar que el PSM és el nacionalisme a Mallorca, que fora d’ell només hi ha el buit, el no res. En fi, el típic discurs essencialista pesemero que tants mals resultats li està donant. Avui mateix (alguns dies enrera per als que llegiu) en Toni Martorell, exmilitant del PSM, braveja la seva nova filiació a UM tot dient el mateix: UM és l’única força nacionalista de Mallorca. Bé, ja sabem que tots aquests personatges polítics, pels càrrecs que tenen han de agranar cap a ca seva i, en el seu afany acaparador, diuen ximpleries que naturalment no són vera. Afirmar que els seus partits són els únics nacionalistes de Mallorca és prendre per beneits la gent que ho llegeix o ho sent.

No, no és així Sra Munar, Sr Sampol i Sr Monserrat, UM i el PSM són dos partits nacionalistes més dels que hi ha a Mallorca. En total, vos agradi o no, som quatre (PSM, UM, ERC i EpM), per tant i per sort, podem triar. És cert que aquest ventall és molt ampla per una illa tan petita, però si analitzam un per un cada partit del ventall, veurem que els matisos són suficients per trobar unes diferències que, de moment, el justifiquen i que poden ser determinants a l’hora de que el elector s’hagi de decantar per una opció o l’altra.

La decisió, legítima i democràtica, presa pel PSM en el sentit de ser un subjecte constituent d’un nou projecte polític o bloc juntament amb EU-EV i tots els altres partits d’esquerres o nacionalistes que si volguèssin apuntar no ha fet un bon favor al mallorquinisme polític que durant quasi trenta anys havia liderat aquest partit. Per tant, de las tres potes que sempre ha presumit el PSM –nacionalisme, progressisme i ecologisme- , una, la de nacionalisme s’ha debilitat enormement en favor d’enfortir l’esquerranosa i dur l’organització cap a posicions d’esquerra alternativa i pseudo-federalistes que fan diluir el seu projecte nacional. Un canvi d’estratègia que se’ns dubte ha trasbalsat el panorama polític illenc i ha debilitat la seva força més important: la municipalista.

UM ha continuat demostrant durant tota la legislatura que és un partit regionalista i amb una cúpula molt escorada cap a la dreta que fa servir els mecanismes de poder del Consell per practicar una política clientelista ferotge. No hem notat cap voluntat d’esmenar la seva política territorial de ciment i asfalt i en les qüestions de més pes nacional (llengua, sobretot) ha fet un seguidisme dels seus socis del PP i, per tant, una política poc ferma i molt tímida envers la llengua i cultura del nostre país. Cal esperar els moviments interns que puguin propiciar un canvi dins la cúpula i, d’aquesta manera, evolucionar cap a posicions més centrades que permetrien un major apropament amb altres partits nacionalistes.

Encara que dins tots els partits nacionalistes hi ha independentistes, l’independentisme el representa ERC. Aquest partit és extraparlamentari a les Illes però a les darreres conteses electorals ha donat signes de remuntar amb resultats (les europees) que han superat partits com EU-EV que sempre havien tingut majors perspectives electorals. L’independentisme catalanista no està molt arrelat a les nostres illes i ho te molt difícil poder arribar ser una opció de majoria social, però l’embranzida mediàtica del principat, la feina costant dels dirigents illencs i la desfeta d’altres partits nacionalistes han fet que, de moment, es planteji plantar cara seriosament a les properes eleccions municipals i autonòmiques.

Entesa, contràriament al que escriuen alguns, no ha nascut per erosionar ni fer la punyeta ningú. Entesa ha nascut per necessitat, per pura necessitat; per cobrir un espai nacionalista que ha quedat buit i poder així seguir la tradició del mallorquinisme polític; per impulsar, des d’opcions d’una esquerra moderna, els nostres agents econòmics amb criteris de racionalitat i sostenibilitat; per cercar i trobar ponts d’enteniment amb tots els altres partits nacionalistes de les illes; per començar a posar les bases per a la consecució d’un gran bloc nacional que sigui el vertader espai que rompi el bipartidisme a les nostres illes i sigui una vertadera opció de govern; per començar des de baix, des de el nostres municipis i amb la il·lusió que genera un projecte fresc i nou, a fer polítiques que tenguin com a objectiu la millora de la qualitat de vida dels nostres ciutadans i veïnats. En definitiva, és un projecte nascut de les debilitats, els errors i les mancances; és un projecte de síntesi, per sumar i engrescar.

Les quatre opcions són igualment vàlides però només Entesa transmet el que necessita Mallorca en aquests moments perquè aporta sàvia nova i molta il·lusió. Una opció moderna que neix amb força i empenta, sense lligams ni hipoteques externes. Una opció sobiranista mallorquina que ha nascut amb un únic interès: el benestar de TOTS els mallorquins i mallorquines.

Felip Esteva Castro