27 de novembre, 2006

Espai o annex

La decisió estratègica d'alguns nacionalistes de conformar el Bloc i, per tant, convergir amb Esquerra Unida (EU) i els Verds fa córrer rius de tinta. I és normal que sigui així perquè suposa un canvi rellevant en el mapa partidista balear. Aquesta decisió estratègica té davall un debat de fons que trob molt interessant i del qual crec que val la pena parlar-ne. Aquest debat de fons és si hi ha alternativa al bipartidisme imperant i que cada vegada assoleix més potència. Aquest debat de fons és què hi pot haver més enllà de PP i PSOE. De respostes al meu entendre n'hi ha tres. Una primera resposta seria afirmar que no hi ha alternativa, el bipartidisme s'acabarà perfeccionant i totes les forces polítiques, fins ara minoritàries, desapareixeran com a partits parlamentaris i que tenen representants a les institucions.

Una segona resposta seria considerar que hi ha la possibilitat de bastir un tercer espai nacionalista. Aquesta segona possibilitat partiria de la base que una part important de la societat balear es pot identificar i recolzar un moviment polític bàsicament nacionalista. Un moviment que cerca la centralitat i la majoria social. Un moviment amb similituds amb el que passa a Catalunya i Euskadi. Un moviment que no té el perquè acabar amb un únic partit de centredreta però que tampoc té per què no acabar-hi. Un moviment que es conformaria políticament amb UM, amb Entesa, amb independents. Un moviment però que també aprofitaria el nacionalisme cultural i cívic, el nacionalisme sociològic i el sentiment de pertinença difús de segments importants del nostre país.

Una tercera resposta seria considerar que hi ha alternativa però que l'alternativa no és bàsicament nacionalista o no és únicament nacionalista. Pels que defensen aquesta tercera possibilitat resultaria que del que es tracta és d'agafar les banderes que no són prou assumides pels grans partits i especialment pel PSOE. Banderes com l'ecologisme, el feminisme, el comunisme, i també el nacionalisme. El problema, en la meva opinió, d'aquesta tercera opció és que realment no es tracta de crear un altre espai sinó de crear un annex. Concretament un annex del PSOE. Per què? Per la senzilla raó que els promotors de la tercera opció són perfectament conscients que la seva aposta no aspira a conformar majories, ni a ocupar la centralitat, aspira a ocupar el lloc que deixa la mala consciència del socialisme. Tothom sap que aquesta tercera opció només tendrà virtualitat de governar en la mesura que el PSOE pugui i vulgui. A les Balears, amb una tendència genètica tan acusada al conservadorisme, resulta difícil pensar que hi hagi molt d'oxigen a l'esquerra del PSOE.

A més a més, si anam a les comparacions allà on hi ha tercer espai, aquest no és com el plantejat per la tercera opció. A nivell europeu si hi ha tercer espai el conformen els liberals que se situen entre la democràcia cristiana, el PP en el nostre cas, i la socialdemocràcia, el PSOE. A nivell espanyol si ha ha tercer espai el conformen els nacionalistes. L'únic cas un poc excepcional seria el Bloc Nacionalista Gallec, de totes formes aquesta força fa anys que cerca la centralitat, incorporar bona part de l'extingida Coalició Galega i els seus referents són CIU i PNB; i no crec que aquesta sigui la idea dels defensors de la tercera opció apuntada aquí. És evident que des d'un punt de vista dialèctic qualsevol de les tres opcions és argumentable i sostenible. I no cal dir que totes són legítimes. El que passa és que al meu modest entendre hi ha dades objectives que me fan concloure que la tercera opció, en tot cas, no generarà un espai sinó que generarà l'annex d'un espai existent. Cosa que també és legítima, òbviament, ara bé, és absolutament diferent a generar un tercer espai polític definit i independent.


Josep Melià Ques

11 Comments:

  • Des del meu punt de vista me pareix correcte aquest plantejament, només que és (no sé si conscient o inconscientment) coixa: li falta plantejar un quart espai en el que jo, defensor del bloc, em situu. Dos partits estatals (PP i PSOE, liberal/neoliberal el primer i socialdemòcrata el segon) i dos nacionalistes (UM liberal i Bloc d'un ventall esquerrà més o manco ampli). Els nacionalistes hem d'aspirar a ser, a més d'un país lliure, un país normal, i poder elegir el model de societat que volem. Jo no vull només unes Balears lliures, sinó amb els valors que el Bloc defensa; i m'imagin que els votants d'UM -els ideològics, em referesc- volen unes Balears més o manco lliures amb els valors que aquest partit defensa. Reivindic el meu dret a decidir més enllà d'Espanya/Balears-PPCC.

    I cadascun d'aquests partits té uan responsabilitat "nacionalista": UM substituir el PP i el Bloc substituir el PSOE. El PSM s'hi va fer aprop, cert, però fa tant que jo encara no sabia què significava la política; UM va caure en un "abrazo del oso" en el que ara, tal vegada, s'estigui tornant a ficar. Cadascú té les seves tàctiques. Això passa a Catalunya (CiU i ERC), al País Basc (PNB i EA, apart de les aliances electorals)... i en el cas de Galícia els tirs van més cap a la opció del Bloc que no cap a la del Bloc+UM (i altres la força electoral dels quals encara està per decidir). No és el Bloc el que ha de fer el paper de CiU i del PNB, sinó UM; potser és a ells que els hem de demanar perquè no han aconseguit aquest propòsit (potser basta que busquin les raons de la davallada de CiU el 2003).

    Evidentment el panorama polític balear no és com per tirar coets, però si ens donam per vençuts, si reduïm les mires ara que encara tenim cert oxigen, si ara no som ambiciosos i tractam de redreçar la situació... a què aspiram?

    De totes maneres, i això ho dic amb tots els respectes cap a una persona que ha dedicat part del seu temps a lluitar per les Illes Balears en la manera que creia més justa, la suposada equidistància d'un suposat nacionalisme unitari entre el PP i el PSOE només pot servir per a rentar les males consciències dels actuals nacionalistes d'UM. No hi ha cap justificació nacional per a pactar, amb l'actual política del PP, amb aquest partit neoliberal, uniformador, destructor de la terra, la llengua i la cultura.

    I enmig d'aquest debat tenim els d'Entesa i d'ERC. Els primers que segons el meu anàlisi quedarien enmig del sector nacionalista-liberal i nacionalista-esquerrà, i supòs que pensen en aquesta unitat (empobridora, al meu parer) del nacionalisme mallorquí. I els altres estan fent un puls a veure el seu potencial per haver d'acabar, per reponsabilitat, en el sector nacionalisme-esquerrà.

    A aquests dos els deman responsabilitat, i deixar-se de partidisme. I a UM i el Bloc que facin el seu camí; el del Bloc crec que és positiu, i el d'UM ho hauran de jutjar els seus electors... però que recordin els noms de Pere J. Morey, Bartomeu Rotger, Bartomeu Vidal, Carmen Sagrado, Francesc Salas, Guillem Vidal, Ramon Servalls, Jaume Casesnoves, Joan Francesc Romero...

    By Anonymous Anònim, at 27 de novembre, 2006  

  • Supòs que tots aspiram a tenir un pais normal amb un partit nacionalista d'esquerres i un altre de dretes, però quan el nacionalisme sigui majoritari com passa al Pais Basc i al Principat.
    Mentres el nacionalisme sigui minoritari hauriem de deixar de banda les diferències ideològiques.
    Justifiquen el Bloc diguent que estam a una situació d'emergència nacional, idò bé, quan hi ha situacions d'emergència nacional solen juntar-se els partits de dretes i d'esquerres (el darrer exemple és Alemanya). Mentres el nacionalisme sigui minoritari no podem dividir esforços nacionalistes com han fet UM pactant amb el PP i el PSM definint-se a l'esquerra del PSOE.
    Per tant, reclam com a ciutadà nacionalista un Bloc de Concertació Nacional i no un grupuscle a l'esquerra del PSOE i un altre competint pels quatre centims que deixin les grans corporacions madrilenyes de l'especulació a Balears.
    Ja mos dividirem en dos partits nacionalistes segons la ideologia quan haguem agarantit la supervivència de la nostra identitat.
    Desgraciadament, ni la direcció de UM ni la del PSM-Bloc cerquen això, la prova són els atacs creuats entre els dos partits nacionalistes en lloc de anar contra els partits espanyolistes.
    Els haurem de remanar des d'abaix i entenc Entesa com una passa en aquest camí. Esperem que no sigui massa tard quan les bases dels altres partits nacionalistes s'anadonin que aquesta és la direcció correcte.

    By Anonymous Anònim, at 28 de novembre, 2006  

  • Estic d'acord amb el darrer comentari anònim del 28 de novembre. Cal buscar un Bloc el màxim d'unitari possible per plantar cara a PP i PSOE primant el nacionalisme per sobre de tot. L'opció ideològica al mapa polític de les Illes necessàriament ha de recaure en un segon pla, si volem fer alguna cosa de profit.

    Ara bé, per aconseguir aquest objectiu (força nacionalista que ocupi un tercer espai) qui s'hi acosta més, a hores d'ara? El Bloc (que és una unió de 3 partits) o UM? Qui ha fet més gestos per unir el nacionalisme a les Illes? el PSM (que convida ERC a les seves llistes) o UM? Cal recordar que la Munar ja ha dit que només pactaran amb PP o PSOE.

    No es pot des del nacionalisme pactar amb el PP. No és una qüestió de dretes o esquerres. Un nacionalista de dretes no pot pactar amb el PP. No ho pot fer, si de debò s'estima la seva terra. no es poden lliurar les Illes al nacionalisme (aquest sí) espanyol més agressiu en contra de tot allò catalanista o que faci pudor a "rojo-separatista". Per tant, és UM qui trenca aquest possible Bloc unitari en descartar precisament pactar amb els partits que hi formen part, i en canvi optar per un pacte del qual té moltes possibilitats d'entrar-hi el PP. Com pot ser que des del nacionalisme s'esculli abans PP a PSM? És UM nacionalista?

    Bé, jo el que concloc és que no. No es pot anar per la vida no descartant fer President en Matas novament. No es poden lliurar les Illes als amics de la COPE o El mundo, a l'Acebes, Zaplana, Rajoy, Aznar i companyia. Aquest plantejament és transversal.

    El Bloc, al meu entendre, és el projecte més seriós que s'ha fet per crear un tercer espai nacionalista. A l'esquerra del PSOE? Bé, és que el PSOE no és gaire d'esquerres tampoc, no és gaire complicat. Però en aquests moments l'únic partit que pot ajudar-nos a fer fora el PP és el PSOE. Un PSOE fortament condicionat per la força del nacionalisme, és a dir, del Bloc.

    Alguns direu: Oh, és que EU no és nacionalista! Efectivament, no ho és. I si la gent d'Entesa us afegíssiu al Bloc, el seu paper encara seria més aigualit en el pacte. Però en moments d'emergència (Una nova majoria del PP) cal unir-se amb partits que, a la pràctica, defensin bona part del teu projecte. UM s'autodescarta perquè no veuen tan malament els atacs del PP contra la llengua catalana. És una llàstima, però en absència d'UM , cal buscar altres aliats. Que EU no és l'aliat perfecte? És possible. Que fot haver d'ajuntar-se amb un partit estatal? És evident. Però aquest sacrifici pot representar la fi de la majoria absoluta del PP, i l'inici d'un nou període del Pacte de Progrés. Aquest cop amb la lliçó apresa dels errors de la primera edició, i que segueixi amb l'enfortiment de la cultura catalana i de l'autogovern per a les Illes. I això qualsevol nacionalista ho hauria de trobar positiu. A més, el lideratge del Bloc al Parlament Balear recaurà en el PSM, és a dir, en el nacionalisme. Al País Valencià, el BNV ha pactat en condicions d'inferioritat amb EU, que s'emporta grans beneficis de l'acord. Però l'objectiu, en aquest cas, justifica aquestes cessions. Ens importa més el partit o el país? Al BNV, el país. Al PSM, també. A UM? Doncs no, a veure si així arrepleguen 4 vots nacionalistes confusos.

    Una salutació!

    By Anonymous Anònim, at 29 de novembre, 2006  

  • El problema és que no sabeu com dissimular que el bloc s'ha convertit en un simple manat de fulls.
    No es pot plantejar la constitució d'un bloc com un torçabraços entre dirigents del PSM com es va fer al darrer Congrès. Evitar un vertader debat intern sobre acords amb concluint que abans de les eleccions no són possibles i, després de perdre unes primàries, presentar una proposta de "nou subjecte polític" amb un plantejament que passat el temps ha evolucionat en una coalició electoral que probablement es romprà passades les eleccions (no era això el que es va plantejar al Congrès).
    De la mateixa manera que quan parlam amb les bases d'EU t'anadones que molts d'ells no votarien mai a un partit nacionalista (els dirigents van pel seu vent), parlant amb les bases d'UM t'anadones que no n'estan gens contents de l'actuació dels seus dirigents.
    Des del principi s'ha reivindicat el repensar aquest famós tercer espai des de les bases. Però les cúpules dels partits miren més pels seus interessos personals (EU, PSM i UM) i ara la revolució de certes bases els agafa a contrapeu (com s'atreveixen aquests a contradir les decisions dels liders ?).
    La situació és molt convulsa i les eleccions massa aprop, però de tot això en sortirà un debat molt productiu per situar a tothom al seu lloc.

    By Anonymous Anònim, at 30 de novembre, 2006  

  • Només unes petites puntualitzacions al defensor del Bloc.
    1. "Com pot ser que des del nacionalisme s'esculli abans PP a PSM? És UM nacionalista?"
    Vull recordar que en vàries ocasions UM va proposar al PSM coalicions a les generals i el PSM ho va rebutjar i en aquell moment el diputat si hagués arribat a Madrid i hauria estat del PSM.
    2. "El Bloc, al meu entendre, és el projecte més seriós que s'ha fet per crear un tercer espai nacionalista."
    Al Congrès els defensors del Bloc no parlaren en cap moment d'un tercer espai nacionalista si no d'un bloc a l'esquerra del PSOE, "més a l'esquerra". Qui parlava d'un futur bloc nacionalista a mig-llarg termini era la gent que va perdre (legitimament) el Congrès. Només quan els actuals dirigents del PSM es trobaren amb el bullit començaren a dir que bé, que també seria nacionalista (un parell de mesos després).
    3. "aquest sacrifici pot representar la fi de la majoria absoluta del PP, i l'inici d'un nou període del Pacte de Progrés. Aquest cop amb la lliçó apresa dels errors de la primera edició"
    Precisament la manera en que s'ha duit tot això del Bloc demostra que no s'ha après la lliço: no es va cercar consens, es va actuar per presions exteriors i interessos personals i es va imposar l'estratègia per la força democràtica i no per consens dialogat.
    4. No és comparable la situació al Pais Valencià per molts motius, però principalment perquè amb aquell acord en surten guanyant els dos partits, hi ha un consens dins el BNV que és necessari i no suposa cap semifusió amb ningú.

    Beneficiar el Pais ? Realment el que beneficiaria al pais és que les direccions dels partits nacionalistes (PSM i UM) es deixassen de sectarismes d'una vegada i fessen un front comú per normalitzar el pais.
    Que l'eix principal de canvi fos el de nacionalisme-espanyolisme i no el dreta-esquerra.
    Evidentment la responsabilitat és compartida per tots. El que s'ha de fer és una reflexió profunda i deixar de veure la palla a l'ull de l'altre i mirar de llevar-nos tots la viga dels nostres ulls.
    Tant PSM, com UM, com ERC, com Entesa. Deixar sempre la ma estesa i no tancar portes, i el gran problema del Bloc és que hara a tancat portes igual que ho va fer UM fa tres anys pactant amb el PP.

    By Anonymous Anònim, at 30 de novembre, 2006  

  • Coincideixo amb en Jaume en què el desnvolupament del darrer congrés del PSM no va ser afortunat, per ser eufemístics. Hi havia (i hi ha) massa qüestions personals, orgulls ofesos, mals rotllos i altres històries extra-polítiques que ens han portat a aquesta situació. Els polítics, però, han de fer un esforç per superar aquestes divisions pel bé de les Illes, perquè ens hi juguem molt l'any vinent.

    La crisi d'Andratx segurament pot suposar costos polítics al PP, i aquest hauria de ser el principal objectiu de les forces nacionalistes illenques (malauradament, UM no ho comparteix). No em vull centrar en UM, però no es pot, des de l'Entesa, ser equidistant entre PSM i UM. Ara, el PSM, dins del bloc, no descarta cap acord amb Unió Mallorquina. Si en el passat ho van rebutjar, no hi estic d'acord. Ara, que és el que compta, el present, qui es nega a acords ja no pre-electorals, sinó post-electorals, amb el PSM és la pròpia senyora Munar.

    D'altra banda, vull recordar que el Bloc es defineix com a nacionalista en el moment de la seva constitució, que és el que importa. Lamento profundament com es va desenvolupar aquell Congrés, ho repeteixo, i crec que els perdedors no haurien d'haver-se carregat el partit per haver estat derrotats. Atenció! Igual de malament m'hauria semblat si qui hagués marxat hagués estat en Biel Barceló, en cas d'haver perdut ell. Certament, penso que les posicions ideològiques i polítiques en el si del PSM no eren pas tan divergents, i es podria haver trobat un camí intermig: presentar-se en coalició a aquestes eleccions i deixar per més endavant el tema de la fusió de partits.

    Ja es va fer la candidatura de Progressistes a les Illes a les eleccions estatals i va anar de poc que no aconseguissin representació, amb el mèrit afegit que això suposa, degut a la grandíssima bipolarització PP-PSOE, accentuada amb el tema de l'11-M. No entenc, doncs, com no s'ha pogut repetir un èxit. Igual han fet els navarresos. Si Nafarroa Bai va ser un èxit, què fem? Ens carreguem la coalició o la impulsem? Doncs l'han impulsada i avui les expectatives de NB són molt i molt bones.

    Dit això, tard o d'hora ha d'arribar la reconciliació entre la gent del PSM: la que s'hi ha quedat i la que ha marxat. Això n'estic segur que passarà. La pregunta és si abans o després de les eleccions. Si és abans, l'actiu electoral del Bloc serà enorme i pot esgarrapar molts vots d'un PSIB-PSOE lamentable, d'una UM impresentable per no descartar acords amb el PP, i de molta gent avui confusa, indecisa, etc. Si és després, servirà per plorar els dos sectors plegats sobre com de malament s'ha portat aquest tema, i quines conseqüències nefastes se n'han derivat per a les Illes (nova majoria absoluta del PP).

    El Bloc deixa la porta oberta a la incorporació d'altra gent. I els que, per coherència, us hauríeu d'afegir seríeu la gent de l'Entesa. Demostraríeu una generositat i una amplitud de mires que deixaria amb el cul a l'aire a alguns del PSM que s'hi han quedat i seria tota una lliçó de patriotisme per a tots els illencs.

    I un apunt sobre el País Valencià. No tothom al BNV es pot sentir satisfet per com s'ha fet el repartiment de llistes, que els perjudica notablement. A Castelló, per exemple, on el BNV és més votat que EU, el cap de llista correspon precisament a EU. Podrien haver estripat les cartes, la gent del BNV, perquè el repartiment de llistes els ha perjudicat. Què han fet? Doncs primar per sobre de tot l'interès per derrotar el PP (que, igual que aquí, està "marbellitzant" el litoral valencià) i collar el PSOE cap a posicions progressistes i nacionalistes.

    Què és el que volem per a les Illes?
    1. Volem derrotar el PP?
    2. Volem pressionar el PSOE per acostar-lo a posicions nacionalistes i progressistes?

    La gent d'Entesa i la gent del Bloc, respon afirmativament a les dues preguntes. Per tant, si en el més bàsic tots hi estem d'acord, es tracta que les rancúnies personals no puguin més i fer realitat aquests 2 objectius compartits per tothom del nacionalisme polític illenc mínimament conscient del mal que el PP fa a la nostra cultura i al nostre país.

    Una salutació! David.

    By Anonymous Anònim, at 30 de novembre, 2006  

  • La resposta a la primera pregunta és que SI, on es divergeix és en l'estratègia a seguir. El Bloc sumarà tots els vots dels dos partits ? o s'en perdran pel camí ?
    La resposta és clara, s'en perden pel camí, no només del PSM, si no també d'EU.
    Pensar que els partits són blocs monolítics és el gran error que ens ha duit a aquesta situació.
    Hi ha votants d'EU que no votarien mai un partit nacionalista. Votants del PSM que no se senten a l'esquerra del PSOE tot i sentir-se progressistes. Votants del PSOE que podrien votar perfectament un partit nacionalista més centrat. Votants d'UM que no estan gens d'acord amb la política seguidista que fa na Munar amb el PP. I no tan sols votants sino també militants.
    Et recoman que miris el posicionament polític de l'informe que va fer Gadeso el setembre passat ( http://www.gadeso.org/sesiones/gadeso/web/14_revista/ca_10000019.pdf ) tant de la societat en general com dels diferents partits individualment. On es situen dins l'eix dreta-esquerra els votants del PSM ?
    I aquí hi ha la resposta a la segona pregunta, hem d'acostar el PSOE a posicionaments nacionalistes o hem de intentar aglutinar el sector de votants del PSOE propers al nacionalisme cap un partit nacionalista ? Jo em decant per aquesta darrera.
    Quan aprenia a colcar en bicicleta el meu pare em deia: "mira enfora, si mires la roda cauràs". Hem fa l'efecte que el Bloc està mirant la roda (derrotar el PP a tota costa), enlloc de mirar enfora (crear una alternativa dins l'espai nacionalista creible que pugui ser majoritaria a mig termini). I que consti que em sabria molt de greu que el Bloc caigués de la bicicleta, jo també consider que és necessari derrotar el PP. Però és aquesta la via correcte ?.
    Desgraciadament el temps s'ens tira al damunt i ja no hi ha marges per maniobrar. Per tant, crec molt lícit que una gent s'estigui preparant per després de les eleccions.

    By Anonymous Anònim, at 01 de desembre, 2006  

  • Sí que queda marge de maniobra. Mig any per a les eleccions i gairebé 4 mesos per a la confecció i presentació de llistes. Derrotar el PP és urgent, i per tant, requereix de mesures urgents i ràpides.

    Estic d'acord en què el Bloc hauria d'aspirar en un futur ja no a condicionar el PSOE, sinó a ser-ne l'alternativa. Però si dius que no queda temps per maniobrar, encara menys per fer miracles. I avui per avui, l'únic candidat que pot treure en Matas de la Presidència és en Francesc Antich. I crec que dient això no estic fent un pronòstic massa arriscat.

    Això significa renunciar a fer plantejaments de més llarg abast? No pas! És necessari fer-los. I en aquest sentit, un Bloc dins del Govern, amb els errors apresos de l'etapa anterior, i amb una forta presència del PSM, pot consolidar el projecte, i de mica en mica anar guanyant terreny al PSOE, perquè el Bloc és una força política de casa, i el PSOE és de fora. El paper d'EU, dins del Bloc, és assumir que el projecte és "nacionalista i sobiranista", tal i com figura en la declaració ideològica del Bloc.

    És cert que els partits no són blocs monolítics. I que poden aparèixer (de fet, ja n'hi està havent) confusions i malestars entre votants dels uns i dels altres. És per això que entre tots ens hem d'empassar aquesta ràbia, legítima per com s'ha portat tot, pel bé de les Illes. Hem de donar exemple i fer veure a tothom que el que ens uneix és molt més que el que ens separa. No volem fer fora el PP i ja està. Hi ha un projecte comú. I que no es basa en la simple alternança, que és el que porta el PSOE, sinó un canvi a fons. Un canvi engrescador. Acabes de dir que no vols que el Bloc caigui de la bicicleta. Doncs per això cal que tots donem la nostra pedalada. Quan acabem la cursa, ja ens estomacarem i ens estirarem dels cabells si cal. Però ara encara hi ha cursa. Els altres ciclistes sembla que van molt millor. La nostra força és la il·lusió de la gent en un canvi profund i només ens cal creure'ns-ho i aparcar les disputes internes entre la gent nacionalista d'aquest país.

    He dit ja que un nacionalista no pot voler de cap de les maneres una majoria absoluta per un PP cada cop més espanyolitzat i controlat per en Pedrojota, i el trio Calavera de Madrid (a saber, Rajoy, Acebes i Zaplana). Aprofito això per enllaçar amb el teu link de Gadeso. Molt interessant, per cert. I aquest estudi em serveix per reafirmar-me en un fet molt greu: la majoria dels votants d'UM volen tornar a donar el Govern a en Matas. Un 53% contra un 17% que s'estima més l'Antich. Fixem-nos que en l'electorat del PSM només aconsegueix un 5% de preferència. D'acord. El PSM pot perdre aquest 5% amb el Bloc, però pot guanyar el 17% d'UM, i sobre tot la gent que respon que no prefereix a cap dels dos, la majoria perquè cap dels dos respon a una obediència illenca. El Bloc ja s'encarregarà de fer feina per les Illes.

    En quant a la posició esquerrana dels votants, jo em reafirmo en què estar a l'esquerra del PSOE no té gaire mèrit, perquè el PSOE no practica gaire el seu progressisme fora dels mítings. Veig que, efectivament, el PSM té una mitjana de 5,7, és a dir, de centreesquerra. I que l'aliança amb EU l'escora cap a l'esquerra. Potser sí. Però al final aquí el que compta és si omplir el país de ciment i carreteres és positiu o no. Si aprovar un Estatut de mínims per després passar-li el ribot a Madrid és presentable o no. Si els casos Andratx del PP són aïllats o no, i si volem posar-hi fre o no. Vull dir que més enllà de proclames teòriques, aquí hi ha un votant que està fart del PP, que vol un canvi en clau nacionalista, i ha de trobar un referent coherent, solvent i amb garanties. I de tot això, ara per ara el Bloc és qui ho representa amb més fidelitat, de bon tros.

    Per acabar, em quedo amb la dada del 25% de votants indecisos. Molts d'ells responen al perfil que acabo d'explicar. És per ells i per Mallorca que cal fer aquestes maniobres que transformin el Bloc en un projecte que es percebi il·lusionant. Si ho fem, tindrem a l'abast els plantejaments realistes del present i més a prop els somnis del demà.

    By Anonymous Anònim, at 01 de desembre, 2006  

  • Amic David, procuraré no estendrem massa per no aburrir als que ens llegeixin (si hi ha algú que ho faci).
    No se si te n'adones de la contradicció en que caus: per un costat admets que EU desplaça bastant al PSM cap a l'esquerra dins el Bloc i després pretens atreure un 17% de votants d'UM que es senten de centre o de centre-dreta ? No seria millor centrar més el PSM per tenir aquests vots i que EU tengués el vot d'esquerra més ideologitzat ?.
    Per altre part, no em demanis que segueixi pedalejant quan pens que el meu equip ha errat el camí que du a la meta, precisament el que estic diguent és: "Eh, que no era el camí de l'esquerra, que era el camí d'enmig !!" perquè ens estam surtint del recorregut de la cursa.
    Només et puc dir amic que desig que el Bloc faci la millor cursa possible (retrobant el camí), a mi només em queda preparar-me el millor possible per la propera cursa (per molt apocalíptics que siguin els partidaris del Bloc, aquesta no és la darrera cursa).

    By Anonymous Anònim, at 03 de desembre, 2006  

  • Company Jaume, no sé si algú ens llegirà, però com a mínim sempre està bé aprendre coses i intercanviar punts de vista amb gent que en sap :)

    Bé, jo segueixo insistint en què, més enllà d'estudis sobre dretes i esquerres, el que compta és el que està passant.

    "Cas Andratx": UM es posa de la banda del PP. Cap novetat a bord. Què defensen el PSM i EU? Exactament el mateix. Estirar de la catifa per veure la merda que amaga el PP i la seva corrupció a les Illes. Unió Mallorquina, en el millor dels casos, s'inhibeix davant aquesta situació. En el pitjor, podria ser directament còmplice del que està passant.

    És a través d'aquestes coses tan greus que està passant que s'estableixen les coincidències i les aliances.

    UM s'alia amb el PP; EU, es planta. UM vota a favor de l'Estatut de les rebaixes PP-PSOE; EU el rebutja. Per tant, més enllà del nacionalisme de paraules: qui entre EU i UM és més proper a les tesis del nacionalisme progressista de les Illes? Doncs crec que està clar.

    I per últim (sempre m'allargo massa, ho sento), si els votants de centre-dreta d'UM saben el que convé a les Illes i són nacionalistes de debò, ara toca PSM! Ara toca Bloc! La seva política serà l'única que pressionarà el PSOE per gaudir d'un canvi de debò a les Illes.

    Gràcies company!

    By Anonymous Anònim, at 05 de desembre, 2006  

  • Repetesc que l'objectiu de treure el PP és el mateix. La discrepància segueix essent a l'estratègia a seguir.
    Els teus arguments són de coincidència programàtica amb EU i de criminalització del clientelisme de UM. Et faré una pregunta: quanta gent coneixes que es llegeixi els programes electorals ?
    Precisament el que pens és que el Bloc afavoreix la majoria del PP pel següent:
    1. El Bloc no suma vots, els resta (ja he explicat perquè més amunt). Els dos partits per separat treurien més vots (i potser més diputats) que junts (els restes de la llei d'Hont no aixugaran la perdua de vots).
    2. Afavoreix el bipartidisme polaritzant els vots entre dreta-esquerra i no en l'eix nacional que és el que pot rompre el bipartidisme.
    3. El desplaçament cap a l'esquerra i la criminalització d'UM allunya la possibilitat d'un acord amb un partit que volguem o no, serà necessari per treure el PP. No defens les moltes coses que ha fet malament UM, però no és comparable al PP, ni culpable de tot el que ha fet malament el PP.

    Els vots amic meu, no es mouen per les polítiques dutes a terme (que li demanin a Sampol amb els comerciants). Es mouen per afinitats personals i per posicionament ideològic als eixos dreta-esquera i nacional. L'enquesta de Gadeso el que demostra és que els votants del PSM són més nacionalistes que d'esquerres (5,7 sobre eix dreta-esquerra), més propers socialment a UM (4,1) amb 1,6 punts de diferència, que d'EU (8,0) amb 2,30 punts de diferència. El que percep la gent és que el PSM s'ha desplaçat cap a l'esquerra i no EU cap el centre.

    By Anonymous Anònim, at 05 de desembre, 2006  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home