07 de desembre, 2006

El Bloc enfonsa el PSM

La recent escissió del PSM, la creada per les agrupacions que han format Entesa per Mallorca, el grup nacionalista que va celebrar el congrés fundacional el passat mes d'octubre, m'ha fet reflexionar en relació a la creació del famós Bloc propugnat per Gabriel Barceló i Eberhard Grosske.

Molts partidaris de la creació d´una nova força política d'esquerra, i record ara mateix els escrits que en aquest sentit hem publicat Miquel Àngel Maria Ballester i qui signa aquest article, hem parlat sovint de l'experiència del Bloc Nacionalista Gallec (BNG). En el fons, la teoria que hi ha darrere la proposta de dissolució de tots els partits actuals que diuen estar a l'esquerra del PSOE seria la d'anar cap a un tipus d'organització que pogués representar la renovació de la vida política illenca.

Es tracta de no oblidar, per a no repetir els mateixos errors, la traumàtica experiència de la derrota del Pacte de Progrés, la fi del cicle de la transició, la necessitat d'enviar a casa seva tots aquells polítics fracassats que de l'any 1999 al 2003 no saberen o no volgueren fer un autèntic Pla d'Ordenació Territorial que servís per a preservar la nostra terra de les urpades d'especuladors i depredadors de recursos i territori.

La reflexió de la qual parlàvem una mica més amunt ve donada en relació a l'escissió del PSM i a la recent formació d'Entesa per Mallorca. Si la idea era agrupar totes les sensibilitats nacionalistes d'esquerra... per quins motius l'experiència, en lloc d´unir ha dividit? Una altra reflexió fa referència a la sospita, cada vegada més fonamentada, que ens fa pensar si l'autèntic bloc nacionalista gallec a la mallorquina no seria el PSM d'abans de l'escissió. Tot fa pensar que en el PSM del passat, com hem pogut comprovar després de la dura realitat de la divisió del partit, hi convivien els corrents més diverses del pensament, diguem-ne, més o menys mallorquinista i demòcrata: des de sectors purament regionalistes molt propers a UM fins a republicans independentistes que ben bé podien estar dins ERC. Crec que era una experiència única i molts amics, companys i companyes que sempre hem donat suport al nacionalisme progressista de les Illes ens anam reafermant en l'opinió que aquell PSM era un autèntic i vertader bloc nacionalista.

El bloc d'esquerra nacionalista que volen començar a bastir Grosske i Barceló... no serà el mateix que ara s'ha desfet? L'hipotètic bloc nacionalista a la mallorquina aprovat en el darrer congrés del PSM... no serà, en el fons, una provatura de reencarnar el que precisament va desaparèixer el dia que s'aprovà l'actual coalició?

Si reflexionam una mica entendrem com, malgrat un cert aspecte unitari, malgrat la manca de dissidències públiques en els anys de màxim protagonisme del PSM, el cert era que l'organització que dirigia Mateu Morro arreplegava en el seu interior les més diverses sensibilitats polítiques. Des de gent que podia pactar amb UM fins a militants que s'haurien tallat el braç abans de donar una mà als seguidors de Gabriel Cañellas o Jaume Matas. Tan sols d'aquesta manera es poden explicar aquelles majories, segant l'herba davall els peus del PP i del PSOE i aconseguint resultats espectaculars a pobles com Santa Maria del Camí, Campanet, Santa Eugènia, Vilafranca o, en el seu moment, Manacor.

Si ho pensam amb deteniment, era aquesta organització contradictòria, el PSM, i sobretot, una intel·ligent direcció política que evitava enfrontaments i divisions, el que convertí l'organització de Sebastià Serra i Mateu Morro en la segona força municipalista de Mallorca amb tendència, en uns moments, a superar, com es demostrava palmàriament, el PSOE i el PP en molts d'indrets. Tots aquells que ara ploren per la consolidació del bipartidisme PP-PSOE i que no han tengut cap mirament a ajudar a desmembrar el PSM haurien de reflexionar quant al que significa realment la divisió actual del nacionalisme d'esquerra. I la pregunta final que tots aquells que volem la creació d´un bloc d'esquerra nacionalista com cal, el problema que tenim en ment, és que no podem deixar de pensar si el bloc pel qual hem lluitat i lluitam no s'haurà fet fonedís el mateix dia que s'aprovà fer la coalició amb EU. No ho sabem encara. Els propers mesos, el resultat de les autonòmiques del 2007 diran, sense gaire possibilitat d'error, si realment la coalició ha servit per anar bastint el nou instrument polític que la nostra societat necessita per aturar les malifetes d'especuladors i encimentadors.


MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ

20 Comments:

  • Crec que el PSM, deixant de banda les ajudes externes a enfonsar-lo, ha estat ell mateix que ho ha fet. En un moment on el bipartidisme s'enforteix a tot l'estat, el més natural és que un partit nacionalista-regionalista [un partit nacionalista de veres seria a nivell d'arxipeleg o fins i tot de PPCC] s'enfonsi. El gran error probablement va ser unir-se als comunistes, no tant als verds, i no voler donar un protagonisme més gran a Esquerra per a que pogués unir-se al bloc en unes condicions dignes[el PSM te por que Esquerra li prengui les cadires de batlle], que des del meu punt de vista és la única formació nacionalista coherent en aquests moments. Però la cosa està perduda. El bloc no convenç, no han començat a caminar, res indica que tengui el poder d'arrossegar l'antic vot del PSM. Entesa per Mallorca pareix un pegat mal fet per mantenir un PSM a la menuda.

    El PSOE per la seva banda no va enlloc fins que na Francina Armengol prengui el relleu a un Antich al que no votaria ni que m'hi obliguessin [va votar Si a "l'idioma valencià"... sense comentaris]

    Bloc [PSM-Entesa, Esquerra, verds] SI

    Bloc[PSM, EU, verds] NO

    By Anonymous Anònim, at 07 de desembre, 2006  

  • Els que ara militam a Entesa ja ho vàrem dir en el seu moment. Qui havia de bastir l'unió del nacionalisme illenc era el PSM, i no bastir el prograssisme alternatiu a l'esquerra del PSOE, on hi ha molt poca cosa. Esperem que els dirigents actuals del PSM ho vegin després del 2007 i tendrem l'oportunitat de fer aquesta gran entesa nacionalista que propuganeven els militants liderats per Mateu Crespí i Jaume Samsó. Entesa mai tancarà la porta als nacionalistes del PSM ni de cap partit.
    Unió nacionalista ara!

    By Anonymous Anònim, at 07 de desembre, 2006  

  • crec que basta de mirar-nos la guixa i fer més païs i més esquerres. La divisió a la que ens hem abocat té mala cura i com se veu en totes les declaracions, ningú vol que se curi.

    A quí li sembla bé que dins el panorama pol·lític de Mallorca hi hagui quatre forces pol·litiques que perdin el temps en dir quí és més nacionalista i que intentin enfonsar-se les unes a les altres?

    Menys dir que som nacionalistes i més fets per salvar aquest bocí de terra nostra. Si ha de ser amb un BLOC que es salvi, endavant.

    La nostra Mallorca no aguantarà quatre anys més de govern del PP, i si resisteix quí sap com de ferida en quedarà. L'enemic és el PP o és el BLOC?
    Basta ja de si PSM o Enteses o ERC o o quí sap quines noves sigles crear. Què això ja pareix l'esquetx dels Monthy Pyton sobre el "Frente Judaico Popular" i "Frente Popular de Judea".

    Visca Mallorca!

    By Anonymous Anònim, at 07 de desembre, 2006  

  • Anem a posar fil a l'agulla!
    Em sembla interessant el teu enfocament, Miquel, en relació al vertader bloc del PSM. Idó ho podríem dir així: el PSM des de sempre havia estat un bloc vertader amb molta diversitat de gent i de ideologies, si bé tenien un front comú que els unia, que era el NACIONALISME PROGRESSISTA.
    Des del moment en que es va decidir fer bloc amb un partit polític no-nacionalista, tenint en compta les arrels històriques d'aquest partit i tot el seu bagatge polític dins la nostra illa, hi ha haver escissió del propi bloc intern que sempre havia estat molt respectuós amb totes les formes que s'hi convergien.

    La UNIÓ NACIONALISTA és del tot necessària.

    By Anonymous Anònim, at 07 de desembre, 2006  

  • Estic molt d'acord amb l'últim anònim. És el que intento dir, i ell ho ha exemplificat molt bé amb el gag dels Monthy Pyton.

    Responent a l'amic Jaume, que em titllava de coincident amb EU, doncs sí, hi coincideixo pel que fa al fre a l'especulació i la destrucció del territori, a les retallades PP-PSOE de l'Estatut, a rebutjar decididament els casos de corrupció com el d'Andratx, etc. No hi coincideixo en el fet que sigui un partit d'àmbit estatal, i en algunes de les seves consideracions ideòlogiques. Per això som partits diferents, i des de la diferència, ens n'adonem que és molt més tot allò que ens uneix que no pas el que ens separa, en el projecte polític a curt mitjà termini, i per això fem el Bloc.

    Jo el que considero és que si algú pot aigualir-se en aquest projecte, aquests són els d'EU, una formació política absolutament decadent a nivell d'Estat espanyol (3 diputats sobre 350 a Madrid) i que va camí de desaparèixer. Si la central desapareix, les seves federacions territorials miren de desenvolupar el seu propi camí per no seguir les seves passes. I si la gent crítica del PSM (que té tota la raó en enfadar-se, sobre tot en com s'ha portat tot aquest tema per part de l'actual direcció i de les lluites caïnites i odis personals entre les diferents faccions de l'antic PSM), si aquesta gent s'hagués quedat dins, encara que com a sector crític, avui hi hauria un Bloc encara més nacionalista, on EU estaria encara més debilitada.

    Efectivament, el Bloc pot acabar afavorint el PP. I per què? Doncs perquè alguns dels que haurien de formar part d'aquesta alternativa (l'única progressista i nacionalista que hi ha amb opcions) estan combatent-la amb més energia fins i tot que al PP.

    I pel que fa al paper d'ERC, em sembla lamentable. Poden tenir opcions de tenir diputat al Consell Insular i ho rebutgen per intentar esgarrapar alguns vots. És igual si això acaba afavorint el PP. És igual que ara trobin de companys de viatge la gent de l'Entesa, que fins fa poc era titllada de "dretans pro-CiU" per part d'ERC. El més important és fotre el nacionalisme existent a les Illes i el País Valencià (la mateixa actitud destructiva tenen al PV amb el pacte EU-Bloc) per tal d'esgarrapar uns quants vots. Ells, que es consideren els gurús del nacionalisme autèntic, i que després no tenen problema en fer President de la Generalitat un paio que ordena retirar banderes catalanes dels edificis públics i que diu a Madrid que si els catalans tenen autogovern, és gràcies a la sagrada Constitución Española. Es pot ser més hipòcrita?

    Ho havia de dir. Et responc al tema UM. Jo crec que el fet que es tapin amb el PP les vergonyes amb el cas Andratx és un exemple prou recent i aclaridor per veure de quin peu calça aquest partit. I no dependrà de com de bé o malament els tractem per a què pactin amb nosaltres. Si fos així, no estarien mantenint un pacte amb un PP que els vol destruir. I creu-me que no m'agrada criticar tant UM, perquè penso que en el fons, no deuen estar tan tranquils amb la política que està duent el senyor Matas. És la seva incapacitat per reaccionar i deixar de ser la crossa del PP el que em fa treure de polleguera.

    Els vots sí que depenen de les polítiques dutes a terme. Això és el que ha de fer reaccionar la gent. I el millor que es pot fer per “centrar” el PSM ara mateix és que la bona gent d’Entesa per Mallorca entri dins del Bloc i entre tots, sense rancúnies i aparcant els mals rotllos, treballem pel futur d’aquest país. Aquesta és la unitat nacionalista que ens cal. L'únic partit nacionalista coherent d'aquest país, el PSM, ha de tornar a unificar-se, encara que sigui amb el manteniment d'Entesa, perquè n'estic convençut que això seria la fi del senyor Groske companyia, que en el fons se n'alegra, d'aquesta fractura interna.
    Una salutació i Visca Mallorca!

    By Anonymous Anònim, at 07 de desembre, 2006  

  • me pareix realment patètica la comèdia que han fet els militants del PSM que ara s'han passat a Entesa. Que no veis que aquesta escissió a tan poc temps per les eleccions es el pitjor que es podia fer?

    Per no parlar del debat ideològic que comporta aquest gir al centre. Us heu carregat l'utopia d'un bloc d'esquerres de veres a Mallorca.

    Estic profundament decepcionat.

    By Anonymous Anònim, at 11 de desembre, 2006  

  • Qui està intentant enfosar al PSM són la colla de ressentits que no accepten la decisió democràtica d'un congrés d'ajuntar esforços entre tots els partits que defensen els valors de l'esquerra, de l'autogovern i de l'ecologisme. Decisió que era de pura lògica, donades les circumstàncies extremes per què passa Mallorca amb el govern PP-UM. Com no tenen arguments ni capacitat de muntar un projecte diferent (perquè encara no han estat capaços de trobar ni un sol punt que els diferencci programàticament del PSM i del Bloc) dediquen absolurament tots els seus esforços a massacrar el Bloc, amb l'ajut inestimable del PP, d'UM i de tota la premsa. Mira que és de fàcil, pegar als propis un any abans de les eleccions, mentre Matas i Munar se'n riuen i sgueixen destruint Mallorca. Està vist que a alguns no els interessa gens el país, només que el Bloc fracassi. Així després de les eleccions podran dir "noltros ja havíem avisat!". I ara s'hi ha apuntat ERC, a veure si també es fa amb una part del botí. Per no parlar de certs opinadors professionals que duen anys promovent la divisió de l'esquerra, només per ressentiment personal. Si el 2007 treu majoria absoluta el PP caldrà donar les gràcies a tots aquests patriotes.

    By Anonymous Anònim, at 11 de desembre, 2006  

  • Mira si és bo de fer pegar "als propis" que tu t'hi apuntes amb entusiasme. No és bo per a ningú jutjar amb tanta severitat i tan poc rigor, jove.

    Hi ha nervis? Perquè la coalició amb EU no és la panacea? Sentiment de culpabilitat per haver jugat brut en el Congrés? O per haver-se deixat dur pels que hi jugaven? O per por de veure que a la majoria dels que ara són dins el PSM no els convenç el Bloc?

    Jo som del parer que el temps posa tothom al seu lloc. I tanmateix algunes mentides fan més via a destapar-se que d'altres. Que els exrenovadors ens n'anàvem a UM ja s'ha demostrat mentida. I et diré més: aquells que te'n varen convèncer ja sabien que et mentien quan t'ho digueren. D'altres mentides, desqualificacions i calúmnies potser estaràs més a veure-les. És impossible desconfiar de la gent que admires. Però la gent en qui jo confiava, la gent que em va mentir a mi i ara són els teus, et mentiran un dia a tu.

    He de reconèixer que som una ingènua, que la m'han de fer grossa per fer la creu a algú, que confii en la gent mentre no es demostri el contrari i que fins fa ben poc (això ho he après de ca nostra) pensava que esquerra i honradesa anaven sempre plegats. Un company que ara habita Antillón se'n va riure de mi per ingènua, però hi vaig continuar creient fins a l'exhibició del Congrés.

    Et veig molt alterat i estic segura que estàs carregat de motius. A tots ens fa mal la destrucció de Mallorca i la nostra cultura, i tots els que estam pel mig ens emmalalteix i ho volem aturar. Per això no hem quedat a ca nostra. Per això cadascú tria l'opció que considera més vàlida. No pots tenir ràbia de qui, amb bona intenció, s'equivoca d'estratègia perquè podries ser tu mateix.

    És trist esser pocs i mal avenguts, però no és la ideologia qui uneix les persones sinó la franquesa, la transparència de les accions, el valor de la paraula donada.

    Si no podem confiar els uns amb els altres no podem anar plegats a cap guerra.

    By Anonymous Anònim, at 11 de desembre, 2006  

  • Bones, company David, retornam a la nostra conversa.
    Si una cosa se li ha de reconèixer a EU és la seva capacitat de supervivència, l'ha demostrada al llarg de tots aquests anys encara que fos a costa de menjar-se o desmuntar altres partits. Recorda el que va passar amb Els Verds, amb els seus vots sobrevisquè EU, llastima que no ho fes Els Verds. O, si tens ocasió de parlar amb algun company del PSM de Menorca, que te conti que els va passar a ells, i perquè no en volen saber rés ara d'EU.
    El cert és que el que ha passat ara recorda molt el que va passar amb Els Verds, presions per fer una "alternativa", plataformes externes de presió, divisió del partit al que acaben absorbint, criminalització dels disidents com a responsables de tots els mals, etc...
    Desengana't, jo no estic combatent el Bloc, i li desig la millor de les sorts, el que passa és que crec que és el camí equivocat i que és necessari que algú segueixi al camí correcte. A més, són els partidaris del Bloc els que mantenen aquesta discusió encesa, és suficient llegir alguns dels comentaris verinosos (no ho dic per tu) aquí mateix.El curiòs és que els més viscerals no parlen de Bloc nacionalista, parlen de Bloc d'esquerres, més a l'esquerra dels PSOE i aquest espai sociològic és molt minvat, marginal diria jo, no tenen vocació majoritària ?.
    Es repeteixen dues consignes viscereals: aquestes eleccions són la fi del mon i els culpables són els d'Entesa. I es repeteixen amb insistència, fins que la gent pensi que són veritat (ho han après del PP ?).
    Personalment no em sent culpable de rés, potser els que no tenen la conciència tranquila són els que provocaren la ruptura d'un partit, amb els companys de tota la vida. La nostra parella des de fa 30 anys ens va proposar un trio, i quan diguerem que no, preferí anar-sen amb el tercer en discòrdia, serà que ja no ens estimaven.

    By Anonymous Anònim, at 11 de desembre, 2006  

  • Et contesto, company Jaume, començant pel final. No és que la vostra parella triés anar-se'n amb un tercer. Vosaltres dos éreu (sou) el projecte més sòlid que ha tingut el nacionalisme a les illes en els darrers 30 anys. El que volia la vostra parella és ampliar això a un tercer. I vau fer un Congrés, del qual, democràticament, va sortir vencedora la vostra ex-parella. Però segur que us continua estimant. Estic segur que si, després de veure tot el què ha passat, tornéssim a retrocedir al mes de gener, les coses es farien diferents. El que no entenc encara sobre aquest procés convuls del PSM és com pot ser que guanyés el candidat Crespí sobre Nanda Ramon i que després guanyés en Biel Barceló a en Jaume Sansó, en el ja famós Congrés.

    Sobre aquest paper de mata-partits que atribueixes a EU, crec que el PSM no són, ni molt menys, Els Verds, amb tot el respecte pels Verds. L'arrelament i el que significa el PSM a Mallorca no és comparable a l'aportació dels Verds. Els Verds respecte l'EU són el germà petit. El PSM respecte EU és el germà gran.

    Abans que se m'oblidi, rebutjo del tot el to i el contingut dels anònims que em precedeixen, clamant contra l'Entesa com a l'origen de tots els mals. No és cert i crec que no ajuda als partidaris del Bloc posar-se a carregar contra aquells que podrien enriquir-lo i ampliar-lo. Va totalment en contra de la filosofia del Bloc. És ben lògic i normal que hi hagi gent desencisada pel que va passar en aquell Congrés. Guanyés qui guanyés, els aires d'escissió eren els predominants, i això no és només producte d'una diferent visió estratègica (que, insisteixo, crec que no està tan allunyada) sinó per l'enfrontament personal entre militants i dirigents. Els testimonis de la Caterina, que diu que se sent enganyada, i de l'anònim, qualificant l'Entesa de "colla de ressentits", és un exemple que més enllà de diferències polítiques, aquí hi ha un mal rotllo que s'ha anat covant i que, com en tots els enfrontaments, mai no és culpa de només una de les parts, sinó de totes dues.

    Per això, no em cansaré de posar el meu petit granet de sorra per intentar que tots plegats mirem endavant, perquè el nostre objectiu és derrotar el PP i condicionar el PSOE (independentment de les vocacions majoritàries o no, ara el mapa polític és el que és, i la coalició del Bloc és per al 2007, i en aquest any, malauradament, sembla que el Bloc no serà la força més votada a Mallorca).

    Si hi ha algú que s’hagi d’afegir al Bloc, aquest algú ha de ser la gent d’Entesa per Mallorca. No ho farà UM, que s’ha posat de la banda del partit d’Acebes, Zaplana i Aznar, per desgràcia. No ho farà ERC, que juga a la més gran de les hipocresies, fent de guardià de les essències patriòtiques a les Illes i al País Valencià, i alhora posa en Pepe Montilla de president al Principat. Això sí, en ambdós casos, mirant de dividir el nacionalisme per esgarrapar uns quants vots. És la gent d’Entesa la que pot donar un exemple patriòtic als actuals dirigents del PSM, donar-los una lliçó i prioritzant l’interès col·lectiu del país per sobre de les legítimes fòbies personals, afegint-se al Bloc i d’aquesta manera il·lusionant la gent nacionalista que en aquest moment es troba perplexa, per l’actual fragmentació.

    Jo dic que aquest és un Bloc nacionalista, i també ho és d’esquerres, però és la principal força nacionalista que es presentarà a les eleccions. Ja hem comentat el trist paper d’UM i ERC pel que fa al seus suposat nacionalisme. A més, recordem que el Bloc en la seva declaració fundacional es declara nacionalista i sobiranista. Convé no oblidar això, més enllà dels tòpics sobre EU. I dir que un és més d’esquerres que el PSOE no és ser marginal, perquè els socialistes no fan una política d’esquerres. Només cal veure el seu paper d’oposició a en Matas. Un paper, en general, ben galdós, com per complir l’expedient. Qui ha encapçalat les manifestacions contra les autovies a Eivissa ha estat la gent nacionalista i d’esquerres. Qui més enèrgicament protesta contra l’especulació urbanística a Mallorca és la gent del Bloc i d’Entesa. Qui es va manifestar contra la piscina que en Pedro Jota té a un lloc d’interès natural reservat? Va ser el PSOE? No pas, que aquests van donar-li la llicència al periodista fatxa!! Qui va ser, doncs? Doncs la gent del Bloc, la gent d’Entesa, la gent que comparteix una sèrie de valors. I l’espai per l’esquerra conseqüent amb aquests valors és molt més ampli que un espai marginal a l’esquerra del PSOE.

    Bloc + Entesa = Il·lusió pel futur + Derrota del PP
    Una salutació i Visca Mallorca!!

    By Anonymous Anònim, at 11 de desembre, 2006  

  • Hola David, procuraré no allargar-me massa.
    Primer de tot, no se com ho fas tu amb la teva parella, però jo intent consensuar les decisions. Si hi ha diferències de criteri, les parlam i arrivam a una solució. Si no, el perill és que agafi els tapins i s'envagi.
    I aquest diàleg es va fer després del congrés de Manacor, i es va arrivar a una conclusió, anar totsols com a PSM. Després es feren unes primàries, on va participar més del doble dels militants que ho van fer al congrès on guanyà el Bloc. Va ser elegit en Mateu Crespí reforçant la tendència més centrada i nacionalista.
    Però un mes abans del següent congrès s'inventàren un Bloc que et puc assegurar que no tenia rés a veure amb la coalició que s'ha acavat fent, amb una participació al congrés molt més baixa que a les primàries.
    La meva interpretació (evidentment pot estar equivocada, però m'ho hauran de demostrar) és que el militant de base tenia clar que volia a les primàries. Als congressos només hi participa la gent més ideologitzada (per això aquesta diferència de participació). Desgraciadament, la inmensa majoria dels votants no están tan ideologitzats, per tant, qui està més aprop de la majoria social és la militància de base i no els dirigents ideologitzats. Conclusió: el PSM s'ha equivocat allunyant-se de la militancia de base.
    Dius: "El PSM respecte EU és el germà gran." Tu creus ?. Ho veurem amb el temps, de moment, les perspectives no són massa bones.

    Per altre part, he donat aquí mateix vàries vegades les raons
    per les quals no crec amb el Bloc.
    Les resumiré per no fer-me pesat:
    1. El Bloc no suma sociològicament, més bé resta (ho veurem amb el temps).
    2. L'espai a l'esquerra del PSOE és molt petit. És més ample l'espai nacionalista si s'aconsegueix coordinar transversalment.
    3. Qualsevol plantejament a la contra (contra el PP) du al fracàs. Ho hem vist altre vegades.

    Quina és la solició ?, s'ha d'articular encara, però estic segur que no passa per estar a l'esquerra del PSOE.

    Com veus és molt difícil no allargar-me massa. ;-)

    By Anonymous Anònim, at 12 de desembre, 2006  

  • Només una puntualització. L'exemple patriòtic ja l'està donant Entesa mantenint la flama d'un nacionalisme més centrat. Tu creus que són exemple patriòtic els dirigents del PSM de la manera en que han conduit les coses ?
    Precisament l'interés col.lectiu no el du el Bloc, l'interés col.lectiu és mantenir la flama d'una possible unificació de tot l'espai nacionalista.

    By Anonymous Anònim, at 12 de desembre, 2006  

  • Respecte a una afirmació que es fa més amunt.
    Jo dic:
    El PSM decideix anar sol a les eleccions pel mes d'octubre-novembre, més o menys. Convoca les primàries.
    Es presenta en Mateu Crespí. Després es presenta na Nanda Ramon.
    Guanya en Mateu a le seleccions primàries.
    Dos mesos després en Biel Barceló surt dient que Mallorca necessita un Bloc per salvar Mallorca. Que Mallorca ha canviat molt des del mes d'octubre al mes d'abril.
    Jo deman:
    Si hagués guanyat na Nanda Ramon les primàries hauria canviat tant Mallorca?

    By Anonymous Anònim, at 13 de desembre, 2006  

  • Jo vull contestar el darrer comentari amb un rotund NO. Si na Nanda hagués guanyat les primàries no fou passat el que va passar al precongrés, al congrés i al postcongrés. No serien bloquistes i anirien tots solets a les eleccions i nosaltres amb ells. La història del darrer any del PSM així ho demostra, ho diuen les actes de les executives i dels CDP. La candidatura d’en Barceló només va sortir per fer la punyeta als renovadors i per treure-se de sobre en Crespí i en Muñoz ( sobretot en Crespí) i per fer creïble aquesta candidatura havia de suggerir alguna proposta que se diferencies de les dels renovadors: el bloc. En Barceló de les set votacions sobre bloc si o bloc no que hi va haver dins l’executiva i CDP a cinc no hi va assistir i a dues va votar en contra. Na Nanda i tots els màxims dirigents del PSM estaven radicalment en contra de anar amb EU-EV només mig any abans del congrés. Els únics que hi apostaven fermament des de un primer moment foren en M.A. Maria (pràcticament l’únic de l’executiva), en Toni Llompart, en S. Serra Juan, alguns dels JEN i pocs més; per tant lo del bloc encara no s’ho creuen ni ells. Va ser una estratègia mal lletada que les va sortir malament i de la qual no en calcularen prou bé les conseqüències nefastes pel PSM i pel nacionalisme d’aquest país.
    Pel que fa al comentari sobre l’escissió també hi tinc alguna cosa a dir. Es vera que tots els que s’hen van d’un partit per formar-ne un altre son uns escindits i no em negaré aquesta condició però en aquest cas l’escissió és una mica especial. Normalment els que parteixen ho fan perquè volen una cosa diferent, volen canviar el projecte. En aquest cas però no ha estat així, els que ens hem anat voliem continuar amb el projecte PSM, amb noves estratègies i nous discursos però el mateix projecte. Els que s’han quedat amb la marca PSM son els que varen canviar el projecte (esmena 46). Per tant jo em puc considerar legítima i democràticament un escindit però els que legítima i democràticament es quedaren (per poc) amb la marca PSM són uns dissidents ja que la esmena que aprovaren abandonava la filosofia marcada als estatuts del partit.

    By Anonymous Anònim, at 13 de desembre, 2006  

  • El comentari d'en Nacionalista és prou aclaridor, per mi. Diu que ara no estaríem amb discussions ideològiques si na Nanda hagués guanyat les primàries. Per tant, ho redueix tot a una lluita interna pel poder en el si del PSM.

    Em pregunto què hagués passat si qui hagués guanyat el Congrés haguessin estat els renovadors de Jaume Sansó. Hauríeu mirat d'integrar la sensibilitat derrotada en la direcció, recollint també les seves aportacions, o hauríem estat davant d'una altra Entesa pro-Bloc?

    Molt em temo que tota aquesta guerra interna és fruit de motivacions i rivalitats personals, i davant d'aquestes, no s'atén a raons. Quan posem en un segon pla les necessitats de les Illes, i el que importa és derrotar i putejar el rival polític, malauradament no s'està per la feina. I si nosaltres no estem per derrotar el PP i condicionar el PSOE, tindrem a Mallorca un bipartidisme PP-PSOE amb una UM com a tercer partit per fer de frontissa.

    Jo crec que hi ha molta gent que vol un PSM més fort, que no vol la mort del PSM. És cert, que en part ha estat fet malbé per les formes que van dur al Congrés fatídic del maig passat. Però també perquè qui va perdre es va escindir. I això em decep i m'entristeix molt.

    La millor manera de continuar en el projecte del PSM és no dividir-lo. Encara que tinguem una altra alternativa millor. Podria haver-se constituït un sector crític, com tenen molts partits. I això, n'estic segur, hauria esborrat alguns dels perills que la gent d'Entesa veu en el Bloc, com pot ser que EU fagociti el que queda de PSM. Doncs si el PSM hagués restat unit, aquest suposat perill ara seria molt menor.

    I contesto a en Jaume, que intenta ser breu en els seus comentaris. Jo ho intento més aviat poc, sento ser tan pesat :-(
    Et contesto per dir-te que l'interès col·lectiu per Mallorca i les Illes és teixir, d'aquí al 27 de maig, una força amb cara i ulls que aglutini el nacionalisme progressista i també EU, que ha acceptat que la formació en la qual es presentarà es defineixi com a "nacionalista" i "sobiranista". Això és el que compta. I amb una UM que s'autodescarta pels seus pactes de la vergonya amb el PP, i amb una ERC només preocupada en esgarrapar alguns vots i continuar amb una actitud hipòcrita, avui l'única unitat nacionalista possible és la de l'antic PSM unit amb EU. Per construir una alternativa que engresqui la gent. Per fagocitar EU i simplificar el mapa polític de les Illes. Per acabar amb la majoria del PP i condicionar el PSOE (que bona falta que li fa, ja veiem com d'esquerres és el PSOE, que ni accepta a Madrid anul·lar els judicis del franquisme, per exemple).

    Salut i Visca Mallorca!

    By Anonymous Anònim, at 13 de desembre, 2006  

  • David, criatura de Déu ;-), ara tu no veus que la millor manera de fer desaparéixer EU i simplificar el mapa polític, com tu dius, és deixar que vagin tots sols a les eleccions i que els seus votants, desencantats com estan i antinacionalistes com són la immensa majoria, facin vot útil al PSOE? Era el que els deien les enquestes que passaria, que quedarien defora de totes les institucions, i per això idearen l'estratègia de fagocitar un altre partit. (Tanmateix, que consti que no som una convençuda de les bondats de la simplificació del mapa polític. Tenc la impressió que la solidesa de la democràcia es basa en la representació mitjançant partits polítics de totes les idees amb els matisos que calgui. Si pogués triar, triaria que hi hagués més partits que matisassin la dreta i els d'esquerres hi fossim tots.)

    No pot ser que no ho vegis; per tant, tens altres motivacions per defensar la coalició. Et sents més còmode amb una imatge d'essencialisme esquerrà que amb una que intenti connectar amb la gent real del país? No ho critic, només que no ho compartesc. I fixa't que estic parlant d'imatge, perquè moltes vegades no te'ls topes, a l'hora de la veritat, a aquests d'EU, al costat dels exclosos, de les dones maltractades, dels treballadors putejats, dels que es banyen, dels immigrants..., o defensant drets individuals o col·lectius, o als parcs verds, o fent alfabetització... De vegades hi ha molta façana per dissimular un buit de contingut real.

    I que quedi clar que ja sé que "pertot hi ha de tot", eh? Però la imatge que aporta EU ens allunya de la majoria social, que és cap on crec que hem d'anar.

    By Anonymous Anònim, at 14 de desembre, 2006  

  • Saps què passa, Caterina? Que si no es presenta una alternativa el més potent possible al PSOE, també votants del PSM desencantats podrien anar al vot útil al PSOE, perquè al capdavall, el panorama mediàtic tendeix a simplificar les coses, i és obvi que si no és President en Matas, ho serà en Francesc Antich.

    No, jo no dono prioritat a l'eix esquerra-dreta per sobre de l'eix nacional, que em sembla importantíssim. Per això precisament cal que dins d'aquest "eix nacional" hi hagi algú de la banda catalanista-mallorquinista. Algú amb opcions de condicionar amb força el nou govern de les Illes, entrar-hi i practicar el màxim del programa electoral (no ens enganyem, aquest partit de l'àmbit nacional, avui per avui, no serà majoria social, i estem discutint el Bloc'2007, no pas el Bloc'2067).

    I tens raó sobre aquesta imatge que pot aportar EU. Però, i nosaltres? I la imatge del PSM? Per què no confiem més en nosaltres mateixos? Un PSM que vol obrir el nacionalisme a d'altres sectors socials del país i ampliar així el seu espai electoral, fet que fa molta falta, com es va poder comprovar en el darrer cicle electoral de 2003.

    I avui no m'allargo més, que déu n'hi do la pallissa que us dono :-)
    Salut!

    By Anonymous Anònim, at 14 de desembre, 2006  

  • Efectivament, molts dels vots de desencantats del PSM poden anar a parar a molts d'altres partits o a l'abstenció, però em reconeixeràs que, anant tot sol, hauria tengut el vot fidel nacionalista progressista, com a mínim, de punt de partida. EU, en canvi, tenia els canals de transvasament completament oberts cap al PSOE.

    Per això, i perquè hi havia gent que creia en l'ideari del partit i que, ben gestionat, podia tornar a il·lusionar, va ser que decidírem anar sols a les eleccions i una sèrie de candidats decidiren donar la cara pel projecte.

    Ja s'ha dit a bastament que l'opció de la coalició anomenada Bloc va ser una sortida desesperada plena de clarobscurs i no em sent a gust parlant-ne (bàsicament per vergonya aliena).

    I ara som on som. L'opció que es va considerar dolenta l'any passat és la que tenim però continua sent dolenta.

    Com a exemple i parlant de quina imatge serà la que prevaldrà: la foto de na Nanda colcant amb la bicicleta tàndem darrere en Groske. La podríem comentar llargament, però només alguns apunts: quants dels nostres votants es desplacen habitualment en bicicleta? Quants dels votants als quals volem ampliar-nos s'hi desplacen o voldrien fer-ho? Els d'EU tampoc no ho fan, però és una imatge que els agrada molt (i que s'identifica amb ells). Volem que la gent pensi que el PSM vol que tothom es desplaci amb bicicleta? (A mi particularment m'agrada la comoditat i estic molt més per potenciar, a les totes, el transport públic). I na Nanda anava darrere. Ell comandava, dirigia, tenia el manillar. Ella només pedalava.

    I com a dona també em sembla una molt mala imatge.

    By Anonymous Anònim, at 15 de desembre, 2006  

  • Seria molt més exacte un article que es digués "Els opositors al Bloc intenten enfonsar el PSM".

    By Anonymous Anònim, at 22 de desembre, 2006  

  • L'exacte seria dir el PSM és responsable del seu futur, per bé o per mal. Com diuen els d'IU "que cada palo aguante su vela". No intenteu culpar a altres del vostre possible fracàs.

    By Anonymous Anònim, at 27 de desembre, 2006  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home