El Nacionalisme a Mallorca

Avui en dia tenim quatre forces nacionalistes a Mallorca de les quals l’únic partit que té un cert poder és Unió Mallorquina, un partit bisagra que se sent còmode en aquesta posició liberal, capaç de donar governs (Ajuntaments o Govern de les Illes Balears) tant a PP com a PSOE a canvi d’un cert poder, actualment el Consell de Mallorca. Unió Mallorquina viu la política dins l’eix esquerra-dreta, i se situa en el centre. El fet d’estar entre PP i PSOE és el que permet la seva subsistència. UM desapareixarà del panorama polític el dia que PP i/o PSOE no la necessitin, i aquest dia arribarà perquè el bipartidisme és més evident cada dia que passa. Tot i la seva autodefinició de nacionalista UM ha aparcat el seu nacionalisme i prefereix fer el joc al PP, tot i els seus petits desmarcs per mantenir una certa equidistància ideològica amb el PP i així poder optar a un electorat diferent. Per altra part, tot i les recents declaracions de la seva presidenta, Maria Antònia Munar, d’aglutinar el nacionalisme sota les sigles d’UM això no es podrà produir si no romp lligams amb la dreta espanyola que aniquila la nostra cultura i el nostre país.

Per darrera d’UM hi trobam el PSM. Un PSM que després del seu darrer congrés ha decidit actuar d’una manera totalment oposada a UM, ja que ha decidit pactar amb l’esquerra alternativa espanyola basant-se en la necessitat de treure el PP de les institucions. Aquest és el seu argument de pes, abans que qualsevol programa de polítiques socials, mediambientals, laborals, educatives... Aquesta decisió ha provocat la fuita d’una part molt important de la militància. La causa d’aquesta fuita és el seu pacte amb IU-V, amb qui formarà un Bloc, el que vé a ser un nou partit en el panorama polític, tot i que al 2007 ambdues formacions mantinguin les seves sigles. Igual que UM, el PSM pretenia aglutinar el nacionalisme, però la seva entrada dins un bloc amb l’esquerra alternativa espanyola fa que aquest bloc nacionalista no sigui possible, ja que ERC, UM, partits independents i els militants que s’han donat de baixa del partit l’han rebutjat.

Un partit que ja fa gairebé una quinzena d’anys que es presenta a les institucions mallorquines és ERC, tot i que encara no ha aconseguit representació a cap institució de Mallorca. ERC és un partit que viu de les actuacions que fa al Principat de Catalunya i al Congrés dels Diputats, i això li afecta a Mallorca. Les seves actuacions han provocat poca adhesió de la societat mallorquina. La seva manera d’entendre la política és el que provoca una certa repercussió mediàtica i, al mateix temps, que no obtingui representació. Si ERC vol fer qualque cosa a Mallorca haurà d’adaptar-se a la realitat mallorquina. Quan faci això augmentarà la militància, les llistes electorals i la seva representació.

Per acabar hi ha un nou partit polític nacionalista que va néixer no fa gaire: Entesa per Mallorca. Aquesta nova força polítca encapçalada per Gabriel Hughet té com a objectiu programàtic aglutinar tot el nacionalisme illenc, i per aconseguir-ho, els seus membres han decidit donar forma a un nou partit des dels fonaments. Entesa vol ser el seny de la polítca mallorquina, vol ser el seny que necessita el nacionalisme illenc, i aquest necessita, ara més que mai, diàleg. El nacionalisme illenc necessita que les bases dels partits polítics debateixin cap on s’ha d’anar i deixar anar els acords de cúpules, alguns moguts per ambició personal o rancúnia.

Com a reflexió final, crec que ara s’ha d’esperar a veure què passa a les eleccions del 2007, i després començar a veure quines possibilitats hi ha per crear aquesta alternativa nacionalista als partits madrilenys. Els quatre partits nacionalistes citats tenen punts convergents, però també divergents. Coincideixen en la seva defensa del nacionalisme, però des de punts de mira diferents. Per tant, en haver passat les eleccions del 2007, els quatre partits s’han d’asseure per enfortir els punts en comú que tenen i per debatre els punts que els diferencien. Si hi ha voluntat d’acord hi haurà acord, i si hi ha aquest acord, a les eleccions locals i municipals del 2011 podrem presentar un partit que serà l’autèntica alternativa al bipartidisme madrileny. Un partit que serà capaç de governar a molts d’ajuntaments mallorquins i que tendrà un pes important al Consell Insular de Mallorca i al Parlament de les Illes Balears, a més de la possibilitat d’arribar a Madrid i Brussel·les per defensar els interessos de la ciutadania d’aquest país.

Ignasi Serra Nicolau