TERCER ESPAI

Fa alguns dies un col•lectiu de persones hem presentat una iniciativa política que denominam "Tercer espai per Mallorca". Un Fòrum de Debat Polític que es proposa ser un laboratori d’idees, un espai compartit de reflexió i de debat dins el món del nacionalisme, amb la intenció de construir allò que denomiman el tercer espai polític a les Illes Balears.

La intenció d’aquest article no és altra que aclarir què volem dir quan ens referim al terme "Tercer Espai".

És evident que existeix un eix polític que ningú no qüestiona que és l’eix dreta-esquerra dins el qual en tots els països democràtics "normals" s’hi ubiquen les diferents forces polítiques. En el nostre cas aquest eix està polaritzat per dos partits, el PP per la dreta i el PSOE per l’esquerra amb el complement subsidiari d’IU. Són els dos espais polítics clàssics: dretes i esquerres.

Ara bé, en els països on hi ha una realitat nacional diferenciada de la majoritària de l’estat es conforma un segon eix de confrontació política: l’eix que alguns han denominat nacionalisme-estatalisme i que jo crec que seria més correcte denominar de confrontació entre dos interessos nacionals, el que representa el nacionalisme estatal oficial i el que reivindica un lloc en el món amb veu pròpia. Únicament en aquells estats on es reconeix la plurinacionalitat de forma institucionalitzada o en aquells que només acullen en el seu territori una sola identitat nacional, hi ha només el primer eix.

Des d’aquest punt de vista, allò que visualitza que existeixen diverses realitats nacionals és l’expressió política d’aquestes a través de forces polítiques pròpies i diferenciades. Contràriament es dóna per entès que només hi ha una sola identitat nacional absolutament homogènia.

L’existència d’aquest espai, amb un mínim de força i potència política, implica definir-lo de forma transversal al marge de l’eix dreta-esquerra. Un espai que agrupi tots els sector de la societat que prioritzin els interessos del nostre país sobre els interessos de l’estat. Aquest espai només pot esser significatiu si se situa de ple dins la centralitat política agrupant tots els matisos per permetre que s’hi sumin diverses sensibilitats sempre que tenguin la defensa de la pròpia identitat com a prioritat.

Aquells grups que tenen plantejaments polítics marcadament allunyats del sentiment majoritari de la ciutadania o que defensen plantejaments maximalistes o radicals en àmbits diversos, malgrat que tenguin dins el seu ideari, també, la defensa de la identitat nacional pròpia, en realitat se situen com a complements del segon espai. No poden aspirar a constituir un vector polític propi donada la seva marginalitat sinó que només poden esser un complement aritmètic a les majories dels altres.Per tant, quan parlam de tercer espai estam parlant d’un espai plural capaç de sumar les voluntats de totes les persones que posen per davant la defensa de la nostra identitat nacional, situat de ple dins la centralitat sociològica, capaç de connectar amb la majoria social. Aquesta és l’única manera de sumar la força suficient per competir amb els altres dos espais: en el nostre cas, dreta i esquerra espanyoles.La construcció d’aquesta nova realitat política implica una suma de partits i grups diversos per constituir la casa comuna del nacionalisme a les nostres illes. Això, no hi ha dubte, exigeix un esforç de generositat i de flexibilitat. Però, des del nostre punt de vista, aquesta és l’única forma eficaç de defensar la permanència de la nostra identitat nacional davant els reptes de la societat actual.És a aquesta construcció que volem dedicar els nostres esforços oferint el màxim d’oportunitats de trobada entre les diverses forces polítiques nacionalistes i la construcció de ponts de diàleg i de col•laboració.Sabem per les enquestes i estudis sociològics que s’han fet que, entre un 26 i un 30 % de la població de les nostres illes, posa en els primers llocs de les seves preocupacions polítiques la defensa de la nostra identitat col•lectiva com a poble. No es tracta d’altra cosa que de mirar d’encertar en el discurs i en l’estratègia política per a fer possible agrupar tot aquest potencial polític fins ara dispers.Aquest sentiment col•lectiu és superior que a altres territoris com Galícia, Navarra o les Illes Canàries on aquesta passa ha estat possible. No tenim elecció, o construïm aquest tercer espai o no tendrem instruments polítics adients per a la nostra continuïtat com a realitat nacional amb veu pròpia.

JOSEP GOMILA BENEJAM