El vot nacionalista 2007

La multiplicació de partits polítics nacionalistes a Mallorca ha obert el debat sobre quina estratègia hauria de dur a terme tot aquest àmbit ideològic després de les eleccions. Tanmateix les eleccions no són quelcom com si diguéssim menor, un pur tràmit. La cita amb les urnes dóna vida o la lleva, als projectes polítics racionals (altra cosa, naturalment, són les qüestions de la fe, que no en saben res, de la vida pràctica i quotidiana). Per suposat tothom debat sobre el que vol, però tractant-se de partits polítics no convé perdre de vista què ha passat a les urnes durant vint anys.

L'any 1983 el nacionalisme i l'autoctonisme polític mallorquí segellà un resultat espectacular: dels 257.361 vots vàlids n'obtingué (PSM+UM) un 25%, 64.347. Quatre anys més tard, la crisi soferta per UM li restà 17.000 vots i en total el nacionalisme en sumà 46.630, el 16'8% dels vàlids sobre un cens de 413.740 i 276.791 votants. El 1991 no es pot compatibilitzar, a efectes d'evolució i per aquest cas, perquè UM féu coalició amb el PP. El 1995, sobre un cens de 510.464 electors dels quals en resultaren 306.268 paperetes vàlides, PSM+UM+ERC feren 61.088 sufragis, un 20%. El 1999, amb un cens de 516.360 electors dels quals votaren vàlidament 294.238 (atenció: manco que quatre anys abans), el nacionalisme (els tres partits esmentats) obtingué 67.207 vots, el 22'8%. I el 2003, amb 538.397 electors dels quals quedaren 344.490 vots vàlids, el triangle nacionalista sumà 63.986 sufragis, un 18'5%.

L'evolució permet copsar a cop d'ull dues característiques fonamentals. Una, entre els albors autonòmics i l'actualitat preelectoral definida pels resultats de 2003, el nacionalisme ha baixat del 25% al 18'5% del vot vàlid, el qual ha pujat de 257.361 a 344.490 sufragis. Dues, si se considera de forma més acotada l'evolució, restringint-la a 1995-2003 (per allò que en la primera fase UM no se deia nacionalista sinó regionalista, perquè ERC no existia i perquè existeix un clar tall el 1991 en tota la progressió d'eleccions) el nacionalisme passa del 20% al 18'5, mentre que el vot vàlid augmenta de 306.268 a 344.490. Se miri com se miri, doncs, el nacionalisme en el seu conjunt baixa en percentatge a Mallorca a mida que els votants creixen. En números absoluts, resulta curiós observar que la diferència negativa entre la primera i la darrera convocatòria és de 361 vots, mentre que entre 1995 i 2003 és de 2.898. La qual cosa significa que el nombre absolut de votants nacionalistes es manté gairebé inalterat, però combinat tant amb la dispersió de les ofertes com amb l'augment dels votants globals fa que el percentatge vagi minvant seriosament.

Què passarà enguany? Existeixen més ofertes que mai: UM, Bloc (per la part nacionalista que li correspon per la presència del PSM) i ERC amb o sense Entesa. Si aquesta última coalició se fa a la fi, serà la primera vegada que s'enfrontaran tres ofertes amb aparença de capacitat de competir, perquè fins el 2003 la concurrència d'ERC era purament simbòlica. Per altra banda, el cens augmentarà considerablement i si bé no podem saber quanta gent votarà, no és agoserat imaginar -pel context domèstic i pel nacional- que la participació serà més acostada a la de 2003, 64'4%, que no a la molt baixa de 1999, 57'4%, i amb possibilitats que sigui més alta -tothom ho dóna per fet- que la de fa quatre anys. UM aspira a mantenir el nombre absolut òptim d'entorn els 30.000 vots, els quals (amb dos o tres milers per sota o sobre) li permetrien mantenir els 3 escons. ERC-Entesa assegura que pot assolir uns 18.000 vots. I el Bloc pretén com a mínim segellar 3 diputats amb uns aproximadament 30.000 vots. Alhora, tant UM com ERC-Entesa diuen que xuclaran vots dels 30.000 que foren el 2003 per al PSM. Tenint en compte que el nacionalisme perd terreny històricament, que per primer cop enguany seran -pareix- tres ofertes en lloc de dues les que competiran per la decreixent bossa de vots i que el nombre de vots vàlids amenaça a ser considerablement superior al que mai no ha estat, potser el debat sobre qui liderarà el nacionalisme després de les eleccions és com passar l'arada davant del bou, sense que existeixi cap bou sinó, més aviat i amb prou feines, una mula esquifideta.

Miquel Payeras. Periodista