Entesa per Mallorca o la força tranquil·la

Ja fa gairebé mig any de l'escissió d'una part del PSM, arran la decisió d'aliar-se amb EU-EV per formar l'actual Bloc. L'agrupació resultant fou Entesa per Mallorca, que després d'uns mesos encara té un futur incert per endavant, si afegim que inclús han renunciat a presentar-se als comicis insulars i autonòmics.

Poden argumentar-ne que pateixen de falta de mitjans econòmics i humans, d'infraestructura, que encara han de consolidar i donar a conèixer una ideologia articulada i engrescadora. No és gens fàcil, el panorama balear està ple de cadàvers de partits polítics que naixeren amb un objectiu més o menys difús, i que moriren al poc de gestar-se.

S'ha de dir que, en el fons, aquesta escissió respon al sorgiment d'un espai encara minoritari (però existent) d'independentisme a les Illes. O més ben dit, de reivindicació d'aquell conjunt social i cultural anomenat Països Catalans com entitat separada de l'Estat espanyol. Fins ara el PSM abraçava un nacionalisme d'esquerres (complementari del de UM, més dretà), i paral·lelament havia anat sorgint una corrent interna més radical en aquest aspecte. Potser no ho han sabut gestionar, i quan va néixer la idea del Bloc inevitablement havia de produir-se la divisió. Pactar amb EU-EV suposava perdre la part més nacionalista, fer-ho amb ERC hauria incomodat al sector ideològicament més esquerrà. El PSM estava condemnat, de fet, dins les seves pròpies contradiccions.L'espai independentista a les Illes l'ha estructurat ERC; però sempre amb el llast de tractar-se d'un partit amb seu i origen a Catalunya. Aquesta sensació de "sucursalisme" (un fet paradoxalment comú al PP i al PSOE, però menys criticat pels seus votants), malgrat la feina feta per ERC a les Illes, en bona part ha pogut frenar l'eclosió d'aquest espai: caldria una força genuïnament balear que promogués el creixement d'aquest posicionament polític. I, encara que sigui fruit d'un procés convuls viscut al si del PSM, ara apareix una força que pot representar aquest espai com és Entesa. El pas de limitar-se a presentar-se als comicis municipals és, al meu parer, una combinació de pragmatisme i de les seves tesis ideològiques. És evident que una campanya electoral de grans dimensions costa diners, i un partit petit acabat de formar (que ni tan sols té seu social) no pot donar garanties per rebre ajudes d'aquesta mena. Per això que una campanya a nivell local és molt més adequada, tot lligat amb les seves pretensions de crear una base de partit a partir del municipalisme. Presentar-se a totes les eleccions era temptador, però les forces eren les justes i pactar a gran escala amb uns o altres suposava sempre fer-ho com el més dèbil del pacte. Han preferit esperar.

Arribar a aquesta conclusió no era tan difícil, ja que una part important dels actuals líders d'Entesa són (o foren) regidors, i inclús batles a Mallorca. Són gent propera a la gent i compromesa (una manera de fer molt tradicional al PSM), i que gaudeixen de total llibertat per crear aliances segons la idiosincràsia de cada municipi. Això garanteix la seva supervivència a mig termini, car garanteix bons resultats al comicis municipals.

L'aparició d'aquest espai serà molest per totes les forces nacionalistes. Per descomptat pel PSM, que veu consolidar-se l'escissió i perd gairebé la meitat de la seva base social; i deriva definitivament cap a unes tesis nacionalistes més moderades i esquerranes. Tampoc beneficia a ERC, que per molt que aquí es digui 'Esquerra' no és un partit balear, i pot veure com poc a poc Entesa capta el seu electorat sobiranista. També té quelcom a perdre UM, on segurament hauran votants descontents amb la dretització i corrupció de tants anys del partit governant al Consell, o amb una ideologia nacionalista més radical; però que no s'atrevien a fer el salt al PSM al veure'l massa convuls i desorientat. Les forces de caire estatal no crec que es vegin afectades.Un nou espai com Entesa per Mallorca era necessari per resoldre una anomalia que s'arrossegava des de feia anys: la manca d'una força sobiranista pròpia, lluny de posicionaments esquerres-dretes, i amb un independentisme tranquil i pragmàtic. Els queda molt per fer: estructurar un partit, difondre's, aconseguir presència a les institucions illenques el 2011, promoure Enteses respectives a Menorca i a les Pitiüses... i convèncer. Que tinguin sort.

Manel García

http://maiorica.balearweb.net/